La blocosfera com a lloc teològic
(Nota: escirc aquest xurret després d’estar-me tota una tarda davant l’ordinador intentant fent la síntesi teològica sense cap mena de fruit, és a dir: frustració total. Cinc anys d’estudis i em trobo paralitzat! Un desastre!)
Aquest matí a primera hora en Jordi Llisterri , l'Elies Ferrer i jo ens hem trobat a Radio Estel perquè ens han fet una entrevista sobre la temàtica dels blocs. Ha estat una trobada interessant que ens ha fet veure, entre d’altres coses, que després de l’estiu caldria fer una trobada de blocaires cristians ben preparada en la qual compartir l’experiència plegats i formar-nos mútuament.
De l’entreveista m’he quedat amb una idea al pap i no l’he pogut buidar, així que ho dic ara: la blocosfera és un nou lloc teològic. Com a lloc teològic s’ha entés al llarg de la història de la teologia aquelles fonts des d’on poder fer reflexió sobre la fe com ara la Sagrada Escriptura, el magisteri de l’Església, l’experiència espiritual, etc. És el “des d’on” parlem del Misteri. Un d’aquests llocs teològics que avui resta força en l’oblit és el que s’anomena “sensus fidelium”, allò que creu un “cristià de a peu” sense ser cap bajanada, una fe més transparent, testimonial, viscuda en el qüotidià. Crec que la blocosfera eclesial és una nova visibilització del sensus fidelium del que us parlo, és a dir, un nou lloc teològic.
Val, d’acord, i què implica això?
D’una banda permet fer una reflexió no sistemàtica sinó vivencial sobre el misteri de Déu. La blocosfera, amb el seu sistema temporal que ho impregna tot (sempre hi ha una datació), tendeix a motivar les reflexions en clau personal, una mena de “Confessions” agustinianes “on-line”.
D’altra banda permet la confrontació amb la comunitat eclesial. Aquesta confrontació o diàleg recolza i legitima les formulacions personals sobre la fe, l’esperança i l’amor. És a dir, en la mesura que la blocosfera és participativa podem avançar conjuntament en les grans qüestions teològiques com ho són paraulotes del tipus “Gràcia”, “Salvació”, “Escatologia”, “Comunitat”, “Pecat”, etc.
Estem parlant, doncs, d’una recerca teològica compartida, feta en comunitat, que posa en joc i exposa en públic el que d’altra manera quedaria estancat en el subjecte.
Estem parlant, també, d’una teologia processual. La blocosfera, com internet mateix, sempre està “en construcció”, de manera que trobar aquest indicador en alguna plana web es converteix en una tautologia (una redundància). És a dir, permet afegir les reflexions de la blocosfera a la llarga cúa de la Tradició de l’Església ni que sigui en minúscula.
I quina mena de rigor té aquesta teologia? El rigor li ve donat per diferents factors. Un d’ells és el de les anotacions temporals. “El que he escrit ja està escrit” diu Pilat. Allò escrit a la blocosfera resta eternament i és un punt que, lluny d’atemorir-nos, ens hauria de fer reflexionar sobre el què diem. Un altre factor que és evident presuposar és el de l’honestedat del blocaire que cerca de tot cor seguir l’evangeli, seguir al Crist.
Bé, com que tan sols és un apunt ho deixó aquí. Què en penseu?
(Nota: escirc aquest xurret després d’estar-me tota una tarda davant l’ordinador intentant fent la síntesi teològica sense cap mena de fruit, és a dir: frustració total. Cinc anys d’estudis i em trobo paralitzat! Un desastre!)Aquest matí a primera hora en Jordi Llisterri , l'Elies Ferrer i jo ens hem trobat a Radio Estel perquè ens han fet una entrevista sobre la temàtica dels blocs. Ha estat una trobada interessant que ens ha fet veure, entre d’altres coses, que després de l’estiu caldria fer una trobada de blocaires cristians ben preparada en la qual compartir l’experiència plegats i formar-nos mútuament.
De l’entreveista m’he quedat amb una idea al pap i no l’he pogut buidar, així que ho dic ara: la blocosfera és un nou lloc teològic. Com a lloc teològic s’ha entés al llarg de la història de la teologia aquelles fonts des d’on poder fer reflexió sobre la fe com ara la Sagrada Escriptura, el magisteri de l’Església, l’experiència espiritual, etc. És el “des d’on” parlem del Misteri. Un d’aquests llocs teològics que avui resta força en l’oblit és el que s’anomena “sensus fidelium”, allò que creu un “cristià de a peu” sense ser cap bajanada, una fe més transparent, testimonial, viscuda en el qüotidià. Crec que la blocosfera eclesial és una nova visibilització del sensus fidelium del que us parlo, és a dir, un nou lloc teològic.
Val, d’acord, i què implica això?
D’una banda permet fer una reflexió no sistemàtica sinó vivencial sobre el misteri de Déu. La blocosfera, amb el seu sistema temporal que ho impregna tot (sempre hi ha una datació), tendeix a motivar les reflexions en clau personal, una mena de “Confessions” agustinianes “on-line”.
D’altra banda permet la confrontació amb la comunitat eclesial. Aquesta confrontació o diàleg recolza i legitima les formulacions personals sobre la fe, l’esperança i l’amor. És a dir, en la mesura que la blocosfera és participativa podem avançar conjuntament en les grans qüestions teològiques com ho són paraulotes del tipus “Gràcia”, “Salvació”, “Escatologia”, “Comunitat”, “Pecat”, etc.
Estem parlant, doncs, d’una recerca teològica compartida, feta en comunitat, que posa en joc i exposa en públic el que d’altra manera quedaria estancat en el subjecte.
Estem parlant, també, d’una teologia processual. La blocosfera, com internet mateix, sempre està “en construcció”, de manera que trobar aquest indicador en alguna plana web es converteix en una tautologia (una redundància). És a dir, permet afegir les reflexions de la blocosfera a la llarga cúa de la Tradició de l’Església ni que sigui en minúscula.
I quina mena de rigor té aquesta teologia? El rigor li ve donat per diferents factors. Un d’ells és el de les anotacions temporals. “El que he escrit ja està escrit” diu Pilat. Allò escrit a la blocosfera resta eternament i és un punt que, lluny d’atemorir-nos, ens hauria de fer reflexionar sobre el què diem. Un altre factor que és evident presuposar és el de l’honestedat del blocaire que cerca de tot cor seguir l’evangeli, seguir al Crist.
Bé, com que tan sols és un apunt ho deixó aquí. Què en penseu?
4 comentaris:
Totalment d'acord. Sí, diria que és un punt teològic a l'alça, del segle XXI, que motiva i motivarà molta gent a llegir coses sobre l'Evangeli o sobre la vida cristiana que, si no ho fes a través d'aquest mitjà, potser no ho faria a través de cap.
"Què en pensem?"
Sóc usuària habitual dels blocs cristians, teològics i d'altres temes afins. A casa mai trobava ocasió de pregar (nens, deures, roba, cuina...). De fa anys em conecto a l'hora del cafè: avui elblocdeleloi, demà espaisagrat, l'altre un pensament de l'Osho. Sempre hi trobo alguna cosa interessant i útil. Avanço com a persona perquè el contacte freqüent amb les reflexions i experiències dels altres em permet pensar sobre mi i la meva vida. Ara llegeixo més els llibres del prestatge "religió, còmics, música i art" de casa. A força de lectures he replantejat el meu concepte de Déu (seria millor dir la meva experiència de Déu perquè això de concepte de Déu no sé si és correcte, però bé, sóc científica fins i tot en la fe...). Altres vegades és tan forta la connexió entre el tema del dia d'un bloc determinat i el que jo visc en aquell moment que la lectura es converteix en una experiència vital personal que es fa comunitària quan decideixo penjar un comentari (no gaire freqüent) o reflexionar-hi amb el meu marit o alguns amics.
No sé si responc la teva pregunta. Potser el comentari és massa personal, poc estructurat i té poca base teològica. Crec (i ara sí que la paraula "crec" és apropiada), crec íntima i profundament que Déu està en el cada dia de cadascú, i la teologia hauria de ser entendre i viure això. En aquest sentit, la blocosfera juga un bon paper en millorar la formació i experiència de (almenys) les bases.
Un nou lloc teològic....
-"Reflexió no sistemàtica sinó vivencial."
-"Confrontació amb la comunitat eclesial."
-"Recerca teològica compartida."
- "Teologia processual."
- "Anotacions temporals" i eternes.
Mercès per anar-ho sistematitzant, perquè em sembla que a la realitat és el que estic fent quan em poso davant de l'ordinador. I no se entreveure la repercussió o l'abast de les meves reflexions. Però estic segur que a algú, no sé on, ni se quan, poden ser útils i poden provocar un avenç en la manera des d'on albirem el "Misteri".
Us encoratjo amb la iniciativa.
Jo de moment només sóc consumidor de blocs i per exemple segueixo regularment el d'en Jordi Llisterri.
És una bona manera de compartir reflexió teològica (potse hi pot haver reflexió teològica sense ser compartida?).
També soc seguidor d'un portal en aquest cas en castellà (www.atrio.org) i m'agradaria participar també en un de meditat des de les terres de parla catalana.
Publica un comentari a l'entrada