dilluns, de maig 21, 2007

Ningú escolta els vells...

Avui la meva àvia en fa 89!. No hi hauria caigut si no fos perquè m’ho han “xivat” els de casa. L’he trucat i he hagut d’augmentar els decibels perquè la pobra va perdent l’oïda, així que els veïns també s’hauran posat al dia. Ha esta una casualitat però mentre xerràvem tenia posat de fons el darrer CD de Els Pets, “Com anar al cel i tornar”, l’última cançó del qual comença amb la frase “ningú escolta els vells”. Gràcies,Senyor, per la meva àvia, pel seu coratge discret, per la seva vitalitat encapsulada en un cos que cada cop es va encongint més i més, pel seu testimoni i el carinyo que ens té. Fes que els néts no siguem tan “rancis”. Us deixo amb la lletra d’una altra cançó de Els Pets que es titula “Gent Gran”.

Asseguda al costat d´un llit estrany ella es mirad´una capsa cansada de guardar fotografiesles mirades d´uns nens que riuen, ben aferratsa una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.Cap al tard quan baix van arribant les visitesella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;la petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa.Els reis els portaran per Nadal reuma i soledat com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatillespensa que necessita més petons i menys pastilles.En veu alta recorda coses i parla amb ellque l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran, procura no fer nosa, tirant amb poca cosa.Els reis els portaran per Nadalreuma i soledat com cada any.

6 comentaris:

lanoiadelsditsderosa ha dit...

uala eloi, jo sóc una néta molt rància i quan sento aquesta cançó em sento fatal!!
gràcies a la vida per les meves àvies que han fet tant per mi!

Cris Ruano ha dit...

Els meus avis sempre han estat bé, actius, fent les seves excursionetes... I no ha estat fins aquesta setmana santa (un avi va caure i el van haver d'operar) que m'he adonat de tot el que tinc! Sovint cal veure que pots perdre algú o alguna cosa per començar a posar-hi més atenció...

Anònim ha dit...

Hola Eloi, no et pots imaginar la cantitat d'àvies que et llegim, potser no de 89 anys, pero vaja,anem en camí de poder-los fer.
Felicitats per la teva àvia, i gràcies per les teves aportacions,
no ens poden ajudar en el tema del "reuma", pero si ens ajuden a sentir-nos mes acompanyades.
Marga

sara ha dit...

Afortunats tots aquells que teniu avis! Jo en vaig perdre tres l'any passat i el buit que deixen és immens. Llavors te n'adones de com d'importants han estat tots ells en la teva vida, de com t'han marcat, i els recordes amb un somriure i ulls plorosos. I et retreus no haver passat més temps amb ells, no haver-los escoltat més, dir-los quant els estimes. Perquè no n'hi ha prou en estimar-los des de la distància, cal demostrar-los-hi amb fets.

Gaudiu del regal dels avis, aquells que encara podeu, i oferiu-los totes les vostres alegries (que ells vibren amb els néts)!

Saltimbanquineta ha dit...

Jo tenia una tieta del meu pare que vivia a casa meva i per Sant Joan farà 3 anys que va morir. Tenia 98 anys i era cega, però aquesta tia era la pera! Tenia un bon humor que molts joves ja voldrien tenir, ja. A més, va morir sense prendre cap pastilla per res. Tota una crack. El problema de visió fou degut a una pirosi als queixals quan era jove (no hi havia els remeis d'ara). Ara no puc escriure't el text del recordatori de defunció perquè sóc a l'escola i no en tinc cap, però quan arribi a casa, em comprometo a deixar-te un altre comentari amb el text aquest. Li vam fer un recordatori especial, amb la seva imatge dibuixada al davant i el text que dic. Felicitats per la teva àvia! I a veure si arriba als 98! (o més...)

Saltimbanquineta ha dit...

Aquí escric el text que et vaig dir del recordatori de defunció de la retia cega. Es deia Carme.
"98 anys, tota una vida,
des d'Alpens fins a Bagà,
on va fer de majordoma
del seu oncle capellà.
També va fer de mestra
sense títol d'Universitat,
més tota la quitxalla
gaudia al seu costat.
Els seus contes i rondalles
han plagut a xics i a grans,
que vora seu aprenien
a ser més bons cristians.
La Fe, una breu paraula,
li ha fet de suport i guia
per caminar a les palpentes
amb bon humor i alegria.
Avui ha entrat al "Regne",
Déu ja la té al seu costat.
Que visqui la "nostra" tia
amb joia i felicitat."
Hi ha persones que sense fer gaire soroll et deixen una profunda emprempta en la vida.