dissabte, de març 08, 2008

Quanta gent dorm al carrer?

M’he mogut tard però, al final, podré participar en la campanya “voluntaris per una nit” en la que unes 800 persones comptaran quanta gent dorm pels carrers de Barcelona. Aquesta és una iniciativa que va tenir els seus orígens l’any passat, quan voluntaris de la Fundació Arrels i els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona van dur un primer recompte pel casc antic de la ciutat. Aquest any, però, la tasca és més ambiciosa i tecnificada, fet que resta familiaritat però guanya en eficiència, una complexitat que ha enriquit aquest acte puntual.
Així doncs, aquest proper dimecres em passejaré fins a les dues de la matinada, aproximadament, pels carrers de Nou Barris amb un equip de tres persones més que no conec duent a terme aquesta enquesta per a l’atenció social. Ho faig amb alegria i gratuïtat perquè, tot i que segurament no trobarem gent dormint al carrer per aquells barris allunyats del centre urbà, la tasca en ella mateixa val la pena. Sé que no és gran cosa, però és alguna cosa que em recorda cap on vull anar. De moment la reunió informativa que va tenir lloc a Arrels va valdre la pena, tant per la informació com el testimoni que traspúen els voluntaris com en Miquel Julià i l'Enrique Richard. Teniu la plana web de l’esdeveniment aquí (per cert, no sé qui ha fet el cartell però és molt senzill i encertat)

5 comentaris:

Cris Ruano ha dit...

Jo també estaré a Nou Barris, fent zona de mostreig!
Així doncs, ens veiem dimecres, com a mínim en el punt de trobada de Nou Barris... que ja fa massa temps que no et veig el pèl! :)

eloi ha dit...

Fantàstic!, ens veiem allà Cris.

Manel Filella ha dit...

Fins dimecres a la nit....Un altre voluntari..de la zona...
És que aquestes persones em fan un gran respecte.!!!

enrique.richard ha dit...

A ver si os conozco el miércoles yo a vosotros, tanto a Cris como a Eloi.

Anònim ha dit...

Moltes Gràcies, Eloi pel teu comentari. A la reunió de dijous et vaig veure de passada. Vam coincidir un moment però jo anava atabalat. M'hagués agradat fer-te una encaixada de mans, però quan, després, et vaig buscar ja debies haver marxat.
Espero que el dimecres ens poguem saludar, tant amb tu com amb Cristina i amb Manel. Per descomptat a Enrique.

Fins dimecres,

Miquel Julià