Espai de Silenci Ramon Llull

La recerca informativa sobre què és una parròquia i la seva concreció material en un projecte d’arquitectura va tenint els seus resultats. A partir de la demanda d’ajuda que vaig fer a la xarxa blocaire (aquí), des del Bisbat de Mallorca m’han fet arribar un llibre molt ben editat sobre el projecte i creació de l’Espai de Silenci Ramon Llull, un espai religiós interconfessional inserit en el campus de la Universitat de les Illes Balears. Una iniciativa que, malauradament, no ha aprofitat la nou centre universitari d’Esade a St. Cugat, tot i que podria haver-se inspirat en l’exemple de la Capella de St. Ignasi que Steven Holl va construir al Campus Universitari de la Companyia de Jesús a Seattle (foto de la dreta). A favor, i per contrarrestar la crítica, val a dir que la capella de Sant Francesc Xavier de l’escola de Casp-Sagrat Cor de Jesús va obtindre un premi FAD el 2006. Senyors: Val la pena re-pensar els nostres espais de celebració i pregària!

Tornant al projecte de Ramon Llull, aquest s’ofereix com una “casa”, com una ermita acollidora, formalment reconeixible per les seves dimensions domèstiques i pels sistemes constructius i materials propis de la cultura mediterrània. La planta (a l’esquerra) juga un vell joc que s’ofereix una i altra vegada a la humanitat: la quadratura del cercle. La composició és propera a Scarpa, Aldo Rossi i Mario Botta, els anomenats “neo-racionalistes” italians que es caracteritzen per l’ús de formes pures, la simetria, recuperació de la coberta a dues aigües com a símbol de llar, etc. En certa manera, la planta d’aquest projecte m’ha recordat a la “Casa a Stabio” d’en Mario Botta (a baix).

Resumint: Formes reconeixibles, inserció en el medi, una certa domesticitat, espai buit al mig... prenc nota i, sobretot, GRÀCIES PER HAVER-ME FET ARRIBAR AQUEST LLIBRE!!!