De professió, il·lustrador

Sempre m’ha agradat dibuixar i, juntament amb el llegir i escriure, forma part de la meva manera de parlar i d’expressar-me amb més o menys fortuna. Amb el pas del temps, però, aquest afició ha anat avançant a partir d’encàrregs i serveis fins al punt que, pensant-ho bé, a part de l’expressió gràfica pròpia de l’arquitectura i del món tècnic, m’he decidit a exercir professionalment d’il·lustrador ni que sigui de manera molt parcial. De moment ja m’ha caigut a les mans l’encàrreg d’un logotip (aquí el teniu, una empresa de diagnosi clínica) i espero més encàrregs (si em voleu contractar ja sabeu on trobar-me), però una de les coses de les que estic més content és d’haver-me associat a l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya), cercar companys de professió -com en Fisicòmic, amb qui ja ens coneixíem de l’Hora3- gent amb qui compartir l’alegria i les penes de les tasques i la formació. Enceto aquesta vessant professional amb ganes i empenta, volent fer les coses ben fetes i amb ganes d’aprendre. On em portarà tot això? No ho sé però no hi vull renunciar. Podeu tafanejar alguna de les coses fetes a l'apartat de dibuixos, dissenys i gargots d'aquest bloc. Per servir-vos!

Un concurs modèlic, repensar la parròquia

Una parròquia ha convocat un concurs molt interessant: repensar la nau central i els espais annexos (capelles laterals, cor i presbiteri) com a espai polivalent que, alhora, permeti el seu ús litúrgic en qualssevol moment. Sembla la quadratura del cercle, però és possible perquè té la peculiaritat que l’espai pròpiament religiós d’us diari està “darrera” de l’altar i pot ser independent de la nau central.

Amb un parell de persones més del despatx hi vam anar a fer una visita que va resultar molt suggerent. Ells, els meus companys, pensaven en termes purament compositius, funcionals i arquitectònics, però també hi ha molta “teca” teològica al darrera. Com ja és àmpliament sabut, els primers “temples”, en tant que espais expressament destinats per al culte cristià, a occident van adoptar la forma basilical, que prové de l’arquitectura civil i era un espai polivalent d’ús ciutadà, com una plaça coberta, doncs no tenia la direccionalitat que després se li va donar amb l’absis en un extrem i l’entrada a l’altre. Estem fent el camí invers? Estem “paganitzant” el temple? Podria ser una interpretació. Jo prefereixo pensar que l’estem “inculturant”, afegint complexitat i revitalitzant un espai que pot donar molt més servei sense deixar de banda el seu ús i orígen litúrgic.

Anècdota: l’església en qüestió té uns passadissos laterals de difícil accés que són un museu de la vida parroquial, un mostrari de imatges religioses, bancs i, com no, les restes del que deuria ser un esplai o les seves activitats: una palangana amb una xeringa (típic de guerres d’aigua o d’altres activitats), les cartes i els daus! (la foto). És que... el món de l’educació en el lleure sempre deixa la seva petjada!. M’agradaria saber si són les restes d’un centre d’esplai ja extingit o encara viu, vés a saber.

Voluntaris per una nit... al mes

Acabo d’arribar de passar la nit en un local de la ciutat vella juntament amb quatre senyors “del carrer” i una altra voluntària. És massa d’hora per treure’n conclussions de res però val a dir que, de moment, ha estat una experiència molt maca. Ja fa molts anys, venia per aquests carrers per passar els diumenges al matí amb Sor Genoveva i els seus amics, no hi havia caigut fins que hem tancat els llums i m’he adormit en aquells records.

He passat d’aquella campanya de “voluntaris per una nit” de la que us vaig parlar (aquí i aquí) a ser voluntari per una nit “al mes”, que és la freqüència a la que aniré a dormir en aquest centre. Sé que no canviaré “el món” però necessito d’aquestes trobades per no perdre el fil de la meva vida. I ara... a visitar una obra! La vida “en construcció”!

Bon St Jordi!!!

(trobareu més a www.pregaria.cat)

Dolor&Còmic

Aprofitant que els socis de l'APIC (Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya) tenim entrada gratuïta, aquest matí m'he passat un moment pel Saló del Còmic de Barcelona. Freakies disfresstas, una exposició genial sobre "Bardín el superrealista" d'en Max, diversos cursos i cursets, molts estants, còmics a mansalva i, sobretot, una gentada de por. Sense ser-ne massa conscient, de pressa perquè m'esperven a Bellvitge, i com una mena d'obligació, he acabat comprant un parell de còmics: "Píldoras Azules" d'un tal Peeters i "María y yo" d'en Gallardo. Només m'interessava veure com expliquen les històries y fixar-me en el seu traç i forma de representació, però gran ha estat la sorpresa quan els he anat fullejant i he vist que els dos còmics tracten dolors personals, autobiogràfics, des del món del còmic. El primer, en Peeters, parla de la relació amb la seva parella seropositiva i el segon, en Gallardo, de la relació amb la seva filla autista. No podem dir que estiguem davant d'unes "Confessions" agustinianes en format de còmic però ben bé que s'hi atansa. Ha estat una sort poder trobar aquest parell de llibres perduts entre súperherois, són l'altra cara de la moneda del món del còmic.

Pride (Orgull), a quaranta anys de l'assassinat de Martin Luther King

Avui ja fan quaranta anys de l’assassinat de Martin Luther King, pastor protestant, lluitador per la pau i contra la discriminació racial als USA. Per això us deixo amb la cançó “Pride” (Orgull) que van fer el grup irlandès dels U2 en la seva memòria (teniu la lletra traduïda i el prega-rock aquí) i amb el famós discurs “I have a dream” (“Jo he somiat”).


“Jo he somiat, que els homes, un dia, s’aixecaran i comprendran d’una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he somiat aquest matí, que, un dia, cada negre d’aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo he somiat també, que, un dia, els ventres buits es podran omplir, que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària, que serà el tema principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo he somiat encara, que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua i l’honradesa com el gran torrent.
Jo he somiat també avui, que en totes les altes esferes de l’Estat i en tots els municipis hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia, estimaran la pietat i caminaran humilment pels camins de llur Déu.
Jo he somiat també, que, un dia, no hi haurà més guerra, que els homes, de les espases en faran relles i de les llances falçs, que les nacions no s’aixecaran més l’una contra l’altra i que deixaran de fer-se la guerra.
Jo he somiat també, que, un dia, jauran junts l’anyell i el lleó, que els homes podran descansar sota la parra i la figuera, i que ningú no tornarà a tenir mai més por.
Jo he somiat també avui, que s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, i el terreny escabrós serà una vall, que Déu es deixarà veure, que tots els homes, aplegats, el veuran...
Jo he somiat també, que, gràcies a aquesta fe, vencerem les temptacions de desesper i encendrem una llum nova damunt de les tenebres del pessimisme.”Martin Luther King