Un concurs modèlic, repensar la parròquia

Una parròquia ha convocat un concurs molt interessant: repensar la nau central i els espais annexos (capelles laterals, cor i presbiteri) com a espai polivalent que, alhora, permeti el seu ús litúrgic en qualssevol moment. Sembla la quadratura del cercle, però és possible perquè té la peculiaritat que l’espai pròpiament religiós d’us diari està “darrera” de l’altar i pot ser independent de la nau central.

Amb un parell de persones més del despatx hi vam anar a fer una visita que va resultar molt suggerent. Ells, els meus companys, pensaven en termes purament compositius, funcionals i arquitectònics, però també hi ha molta “teca” teològica al darrera. Com ja és àmpliament sabut, els primers “temples”, en tant que espais expressament destinats per al culte cristià, a occident van adoptar la forma basilical, que prové de l’arquitectura civil i era un espai polivalent d’ús ciutadà, com una plaça coberta, doncs no tenia la direccionalitat que després se li va donar amb l’absis en un extrem i l’entrada a l’altre. Estem fent el camí invers? Estem “paganitzant” el temple? Podria ser una interpretació. Jo prefereixo pensar que l’estem “inculturant”, afegint complexitat i revitalitzant un espai que pot donar molt més servei sense deixar de banda el seu ús i orígen litúrgic.

Anècdota: l’església en qüestió té uns passadissos laterals de difícil accés que són un museu de la vida parroquial, un mostrari de imatges religioses, bancs i, com no, les restes del que deuria ser un esplai o les seves activitats: una palangana amb una xeringa (típic de guerres d’aigua o d’altres activitats), les cartes i els daus! (la foto). És que... el món de l’educació en el lleure sempre deixa la seva petjada!. M’agradaria saber si són les restes d’un centre d’esplai ja extingit o encara viu, vés a saber.