A mesura que vaig avançant en el projecte final de carrera (PFC) m’adono que m’he deixat endur per formalismes i simbolismes que no duien enlloc mentre que, quan m’he guiat per criteris més funcionals o merament arquitectònics, han desencallat molts dels problemes que tenia. Aquests dies estic gaudint molt perquè estic duent una sèrie de reformes que, després de tant de temps, apunten cap a la darrera etapa del procés: la simplificació.
Per exemple en l’àmbit litúrgic hi ha hagut una evolució notable. No sé si es veuran gaire les dues imatges que penjaré però ho explico. A dalt hi teniu la planta antiga: posava un baptisteri a l’entrada en forma octogonal cercant un nou centre en el llarg recorregut de la nau de l’església actual que no resolia el tema del baptisme i complicava l’espai sobremanera. La capella del santíssim conectava amb l’església creuant un vestíbul que conectava la plaça de l’església i el nou claustre del centre parroquial. Tota la nova actuació seguia una rígida geometria hexagonal que jo mateix m’havia autoimposat simulant les composicions orgàniques d’en Frank Lloyd Wright. Al passadís nord hi disposava un joc de plafons plegats apareguts “per la patilla”, purament per jugar amb la composició hexagonal i oferir un mural alllarg de la nau central, etc.
Per exemple en l’àmbit litúrgic hi ha hagut una evolució notable. No sé si es veuran gaire les dues imatges que penjaré però ho explico. A dalt hi teniu la planta antiga: posava un baptisteri a l’entrada en forma octogonal cercant un nou centre en el llarg recorregut de la nau de l’església actual que no resolia el tema del baptisme i complicava l’espai sobremanera. La capella del santíssim conectava amb l’església creuant un vestíbul que conectava la plaça de l’església i el nou claustre del centre parroquial. Tota la nova actuació seguia una rígida geometria hexagonal que jo mateix m’havia autoimposat simulant les composicions orgàniques d’en Frank Lloyd Wright. Al passadís nord hi disposava un joc de plafons plegats apareguts “per la patilla”, purament per jugar amb la composició hexagonal i oferir un mural alllarg de la nau central, etc.
Ara (dibuix de dalt) tot ha quedat simplificat (i enriquit!). El baptisteri queda al presbiteri (té la seva lògica com participació en el sacerdoci comú dels creients, etc). El vestíbul que disposava entre la capella del santíssim i l’església queda de nou reformulat i ampliat en el seu lloc original (a més d’adaptar-lo a la normativa de circulació). La capella del santíssim s’encasta al creuer sud i enllaça amb el recorregut del nou claustre, deixant l’espai restant com a jardí contemplatiu sense hipotecar-lo a passos innecessaris. La geometria s’adapta a les directrius del solar, sense més complicacions. El passadís nord resta tot tancat com espai d’instal·lacions i magatzem del temple, creant un espai d’aïllament tèrmic i oferint una façana acústica a la nau central a part de facilitar el pas d’instal·lacions, etc.
3 comentaris:
Hola Eloi,
És impresionant tot això que expliques. Sé que els projectes d'arquitectura són difícils de superar però segur que el passes amb nota. Molts ànims!!!!!, ja és teu.
Roser i família.
Roser, la nota, ara per ara, no m'interessa massa mentre pugui acabar la carrera d'una vegada (ja són massa anys!) però també t'he de dir que no m'agrada fer un projecte a la babalà i per això m'hi passo tant de temps. Sóc lent, però aprenc en el meu treball.
Eloi,
A mi modestament em costa de seguir, pero si que em faria gràcia venir a la presentació del projecte quan arribi el dia.
si vols ja em mantindràs informada
Endavant amb la feina i l'interés enorme que hi poses!!!
Petons,
Mercè
Publica un comentari a l'entrada