dimarts, d’agost 05, 2008

Renderitzar la vida

Renderitzar: és l'acció d'assignar i calcular les propietats d'un objecte abans de mostrar-lo en pantalla.

Aquest darrer mes he hagut de fer uns quants "renders" (imatges virtuals) d'unes propostes que hem presentat a diferents clients. El procediment sol ser el següent: aixecar una maqueta virtual en el programa de l'autocad (la volumetria de l'objecte), exportar-la al programa de 3D Studio i allà aplicar-li materials i il·luminació per, finalment, cercar la vista/es escaient i deixar l'ordinador encés durant tres o sis hores perquè vagi renderitzant, calculant, la imatge final. (per exemple la imatge que us he posat en aquest post).

El proper cap de setmana, aprofitant que comencaré "la" meva setmana de vacances, me n'aniré a un lloc silenciós a fer un petit recés que, per primera vegada, m'autogestionaré jo mateix seguint l'herència rebuda dels Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loiola. Se m'acut que aquest recés és com fer un render de la vida, un temps en que l'ordinador-persona sembla que no estigui fent res perquè triga molt en produir alguna cosa però en el fons està treballant una imatge que s'ajusta millor a la realitat; un temps per deixar que l'evangeli calculi i prengui mides del que ha estat aquesta darrera etapa de la meva vida.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Complicadillu, no?

Anònim ha dit...

Hola Eloi, aprofita la setmana de vacances, que sempre va bé desaccelerar una mica.
Per cert, wonderful tonight ja la cantavem a l'institut, quan alguna nit veiem sortir el sol. També cantavem la de Celtas "a veces llega un momento en que te haces viejo...). Què gran en Clapton!
Una abraçada
Xesco

xavi ha dit...

tu només saps fer propostes deshonestes, oi? mai una proposta honesta tipus "una cerveseta" o similars... ejejeje!!

una abraçada!!!

eloi ha dit...

Tondo: complicadillu?... home, després de tants recessos de mà d'altres crec que ja puc ser autònom en la pregària.
Xesco: prenc nota, a veure quan vens per barnasity!
Xaloba: just call me xiquet. una abraçada

Anònim ha dit...

Que vagi molt be, Eloi, perdo per no poder possar accents pero aquest ordinador estranger no ho accepta. Que sapigues trobar allo que desitges en aquest reces. Records des dels Alps.

Silvia Pascual

Yuri ha dit...

Ei mestre, no escric al blog sobre Nica pq hem creat un blog especial per l'ocasió: http://vivimdelcuentu.blogspot.com

Una forta abrasada des de terres nicaraguenses !