Animar l'invisible

L'altre dia una amiga em comentava que li costa molt la tasca de màrqueting, que preferia fer tasques més tangibles i concretes de secretaria perquè amb això del màrqueting mai es sap si tindràs resposta o no. Jo no li vaig dir res però pensava per mi mateix "noia, això és el que he fet jo intensivament durant els darrers anys: intentar comunicar una cosa tan personal i a voltes intangible com la fe en Jesús, de la qual no pots fer cap judici i no saps realment qui en te o a on la te".

I amb aquestes m'he trobat aquest matí repassant el que he de fer demà com a professor en un Curs

d'Animació de Pastoral Juvenil, que han muntat conjuntament la Fundació Pere Tarrés i la Delegació de Pastoral de Joventut del Bisbat de Barcelona. D'entrada ja costa animar a algú que faci un curs amb aquest títol (quina mania té la gent amb la paraula "pastoral"!, com si estiguèssim encara en l'època preindustrial! Fins i tot la blocsfera cristiana classifica alguns blocs com a "pastorals"... serà que encara no hem actualitzat la paràbola del Bon Pastor), però penso gaudir comunicant coses que m'apassionen i que m'han anat formant tal com sóc. Segurament parlaré del prega_rock, les vinyetes i el món de la blocsfera, però el que m'interessa no és tant aquestes concrecions "pastorals" sinó poder passar als participants del curs (32 persones!!! no està gens malament!) la motivació de fons d'aquesta creativitat, l'evangeli. És el de sempre, que la gent no es quedi amb el dit (la mediació) sinó amb la direcció que apunta.