"Notas de un cura rockero", Pare Jony

No he anat mai a cap concert del Pare Jony. Potser perquè tot i compartir amb ell aquesta doble passió pel r'n'r i l'evangeli hi havia quelcom estètic que em tirava enrera. Clergyman i caçadora de cuir no m'acabava de lligar del tot. O una cosa o l'altra, pensava jo.

Malgrat els meus prejudicis, el passat dijous vaig anar a la presentació del llibre "Notas de un cura rockero" del Pare Jony a la Sala Casaldàliga de la llibreria Claret per tal d'aconseguir un exemplar dedicat a una persona que n'és fan i no hi podia anar. El públic assistent a la presentació era majoritàriament gent gran i no superàvem la vintena, fet que em va estranyar donada la mediatització de l'autor, però el que més em va sorprendre va ser la sencillesa de l'exposició del Pare Jony, que va anar desmontant els meus prejudicis i vaig poder sentir-me molt proper d'una persona capaç de parlar amb naturalitat i integració de l'evangeli, el rock i l'acció social. En la seva exposició no hi havia lluiment personal, sinó un anar apuntant les coses que el mouen: "Pau, Jesús i Rock'n'Roll" és el seu lema i, més enllà de la estranyesa que pot suscitar, és un lema que es pot viure. "Notas de un cura rockero" no és, en definitiva, un llibre de un cura que és "un notas".