El retaule s’estén a tota la base de la paret frontal (el malaguanyat “mur de les lamentacions”) a mode de sòcol, de forma que s’inicia i finalitza amb l’emmarcament de la porta d’accés a la Capella del Santíssim i a la sagristia. Entrats en aquest punt, cal apuntar a favor del projecte de Rafael Bertran i Pau Pérez (del 1991) la relectura encertada dels usos que partia del mateix projecte original de l’arquitecte reusenc Pere Caselles, mantenint la mateixa disposició inicial (Santíssim-Absis-Sagristia) un cop passat l’espai del creuer. Els arquitectes van encertar en la reinterpretació tipològica i en la seva adaptació en el nou edifici parroquial, però els va mancar aprofundir en el simbolisme de l’espai que creaven, ja que el forat en el mur frontal que van deixar és més un cau de mals endreços que pròpiament el que ha de ser l’absis d’una planta basilical.
La talla de St. Joan Baptista té un lloc important en la composició del retaule però no n’és el protagonista absolut. El seu davallament l’apropa a la devoció dels feligresos i, alhora, el seu desplaçament respecte l’eix de simetria deixa “respirar” l’altar i la celebració eucarística. (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada