Meditacions pasquals des de l'arquitectura (4). Diumenge de Pasqua: De la nafra lluminosa a la Creu Gloriosa.

Arribem ja al Diumenge de Pasqua, dia de la mona i les caramelles. Alegria!. Al·leluia!. Crist ha estat ressuscitat!. Celebrem-ho!. Arribem també al final d’aquestes meditacions pasquals guiats del nostre edifici de referència, Crist Esperança del Món (Altres meditacions: Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant). Deixem que entri la Llum a la nostra vida, a la nostra comunitat eclesial i al nostre edifici!.
Dèiem ahir que la parròquia de Crist Salvador del Món té una llanterna especial, una nafra que escindeix el sostre com una escletxa de llum. Aquesta escletxa és el Crist mateix, presentat com l’escletxa a partir de la qual el Transcendent ha entrat de ple a la Història de la Humanitat. És una manera molt plàstica d’identificar el Crucificat amb el Ressuscitat. Així com les antigues basíliques cristianes s’orientaven a l’Est per apuntar la Parusia i l’espera de la vinguda definitiva de Crist, el vuitè dia de la creació, aquesta escletxa és la manera que té l’edifici d’apuntar l’esperança cristiana. No cap a l’Est, però sí cap a les alçades, com fa Gaudí mateix a la Sagrada Família en el seu “pantocràtor” de les cinc torres centrals. (seguir llegint)