Crist, l'arquitecte

La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. (Mc 12,10)

De Jesús de Natzaret en diem que és el Crist, l’ungit, amb una força tal que s’ha acabat adjectivant el subjecte. No vull entrar a fer disquisicions sobre títols cristològics, ni a posar en diàleg el Jesús Històric i al Crist de la Fe (si es que mai s’ha pogut dissociar l’un de l’altre). El que vull posar en relació és la figura complerta de Jesu-Crist amb la de l’arquitecte a rel del que m’ha suggerit la lectura de “Castillos en el aire. Mito y arquitectura en Ocidente”, del professor d’estètica a l’ETSAB Pedro Azara.

Des d’una teologia ascendent (més “sinòptica”), el que sabem d’entrada és que Jesús era un tektoon, mot del qual ha derivat tècnic o tecnologia i arquitectura. El significat original de tektoon en grec era, precisament, el de fuster. Pedro Azara apunta que la tasca del fuster no distava tant del de l’arquitecte ja que hi ha una forta tradició que afirma que la cabana primigènia era feta de fusta -per exemple l’Essai sur l’arquitecture del teòric francés del s. XVIII, l’ex-jesuïta, Marc-Antoine Lauger-, com també és ben sabut que les formes clàssiques del temple grec són una “vampirització” o fossilització de construccions fetes amb fusta. N’hi ha que s’han volgut quedar aquí, considerant a Jesús de Natzaret un treballador, un company de treball per tants obrers que l’han pres per model, el “Jesús Obrero”. També des d’aquesta visió s’ha volgut carregar les tintes i negar qualsevol indici que el Jesús històric tingués res a veure amb el que podria considerar-se un tècnic “superior”, un cap d’obres, especialment quan intuïm la seva desafecció per les grans construccions del Temple (Lc 21,5-6). Així i tot, m’agrada pensar que Jesús va ser algú que, en la seva vida oculta, va habilitar espais per a la vida humana, fet que ja l’apropa més a la figura de l’arquitecte. Finalment, per fer justícia als sinòptics i a la teologia paulina, amb la resurrecció de Jesús projectada en la seva vida terrenal i en la de la comunitat, es comencen a usar termes en els que es presenta a Jesús com l’Arquitecte (per exemple:Mt 16,18; Ef 2,20). (seguir llegint)

PFC. Centre Parroquial Sant Josep Obrer a Tarragona

Avui fa anys que vaig presentar el PFC (Projecte Final de Carrera) a l'ETSAB-UPC i, encara que no puc dir que tinc malsons en els que em queda alguna assignatura per acabar la carrera, és una data per celebrar. El tema del PFC, el Centre Parroquial Sant Josep Obrer de Torreforta, em va venir de retruc, degut a que un amic meu jesuïta hi va ser enviat i m'en va parlar.(seguir llegint)

Podeu veure un resum del PFC en la següent presentació que cal deixar descarregar i visualitzar a pantalla completa.

Projecte pel Centre Parroquial Sant Josep Obrer a Torreforta, Tarragona. on Prezi

Darrera nit a "Sostre"

Aquesta és la darrera nit aquí a "Sostre", en aquesta antiga rectoria del c/Pescadors del barri de la Barceloneta. Vaig venir aquí esperonat per l'exemple del Pau Vidal i en Lluís Muñoz, que ja n'eren voluntaris mentre estudiàvem el batxillerat en teologia, i perquè, al sortir de la Companyia de Jesús, necessitava re-concretar el seguiment de l'evangeli, és a dir, entre d'altres coses i no la menys important, no perdre el contacte amb els veritables "alter Christus". Per raons personals no puc venir més nits al sostre, com a mínim per una llarga temporada, així que hauré de cercar noves concrecions mentre resta agraït el record d'aquesta petita "betània" (etimològicament "casa dels pobres", el lloc on Jesús es trobava "com a casa" amb els seus amics Maria, Marta i Llàtzer) del s.XXI.

Què és la resurrecció?

Ara que ja he acabat el màster estic enllestint altres tasques que tenia pendents. Una d'elles és presentar un treball per la llicència en Teologia Fonamental a l'ITF sobre la resurrecció. Al final, tot i que encara ho he d'enllestir, he optat per presentar un mapa conceptual sobre la resurrecció en xarxa, de manera que puc enllaçar tots els recursos que cregui necessaris i pot servir-me a mi o a d'altres per poder tractar o reflexionar sobre el tema. Aquí us ho deixo doncs! ;)

Can Deulofeu, un entorn educatiu virtual per la tecnologia a quart de l'ESO

Avui he acabat (per fí!) el màster de formació de professorat en secundària, especialitat en tecnologia, amb la presentació del treball "Amidant el traç i la paraula", és a dir, una justificació pedagògica de la pàgina web educativa "Can Deulofeu" amb la implementació de una guia per l'ús del programa de dibuix assistit per ordinador "Google SketchUp" i, també, una guia de lectura del llibre "La casa a mida" (del que ja us n'havia parlat en altres ocasions aquí). Us recomano que li feu un cop d'ull, especialment als que us dediqueu al món de l'ensenyament de la tecnologia. I ara... a preparar les classes!!! ;)

Contemplant "La expresividad de la creación"

A l’anterior article em preguntava si una forma espaial podia garantir alguna mena de relació amb la divinitat (llegir aquí). És evident que, de la mateixa manera que la raó formal no pot demostrar l’existència de Déu sinó, a molt estirar, ser mostrada, tampoc es pot garantir la mediació de la forma estètica vers el transcendent. Així i tot, la lectura de “La expresividad de la creación”, de Mónica Rozman i David Jou, reprèn el tema de l’expressió de la forma des de l’analogia i la contemplació. És des d’aquest altre posicionament, el que no cerca demostrar o vendre res -ni tan sols fer apologia barata o de consum immediat-, sinó deixar-se interpel·lar i meravellar per la tríada forma-funció-expressió, que els autors poden acabar parlant d’expressivitat de la Creació en un quart estadi final. En certa manera, el llibre segueix l’estela d’un altre treball molt conegut i suggerent: “La poética del espacio”, de Gaston Bachelard, però des d’una òptica més científico-estètica i amb un conclusió que apunta a quelcom més que el ressò psicològic de la forma en l’individu, com és el cas de l’autor francès. (seguir llegint)

Un okupa de luxe a la casa del Senyor

“Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.” (Salm 27, 4)
 
“Mira, mira, aquí hi ha uns arquitectes holandesos que han reformat una antiga capella per convertir-la en un habitatge de luxe.”
“Ostras!. Quin jinye, no? Ja t’ho regalo!”
 
Aquesta és la xerrada que vaig tenir amb un amic quan li vaig ensenyar la reforma d’una antiga capella en un habitatge de disseny per part del grup d’arquitectes Zecc a Ultrech (veure notícia). Investigant una mica, sobta que el que ha de ser la Casa de Déu es converteixi en un espai igualment “sagrat” (paraula grega que prové de “témenos”, que vol dir escindit, separat) però el criteri no és el de la transcendència sinó purament econòmic, en tant que allò que privatitza i separa aquest espai és el poder adquisitiu del nou “okupa espiritual”. Per vendre aquest nou espai reconvertit en habitatge es fa ús del fariseisme espiritualista de la forma, publicitant que viure en aquesta casa reporta pau i serenitat al seu habitant. De debò algú pot creure que viure sota una volta apuntada pacifica l’esperit? De debò algú pot creure que una certa composició espaial pot ser garant psicològic de serenitat? Bé, alguns estetes com Edmund Burke sí que justificarien la sublimitat de les formes. I, en cas que fos així, de debò algú pot creure que la experiència religiosa del cristianisme es fonamenta en la recerca d’espais sublims o de la “ecologia interior”, per usar un dels neo-eufemismes actual per parlar d’espiritualitat? Finalment, la “Casa de Déu” (Bet-El en hebreu), no és entesa com “Casa del pobre” (Bet-anawim, Betània) en el Nou Testament?. Com deia el meu amic, aquesta casa “fa jinye” (fa por), però no perquè puguin aparèixer-hi fantasmes, sinó les pors de l’home modern que, vivint sense Déu, viu sense pau, sense tenir el cor a casa. (Seguir llegint)

Domènec Estapà 2.0, "Així hagués pogut ser aquella església."

Amb el títol "Així hagués pogut ser aquella església", l'enginyer Jordi Voltas Aguilar ha desenvolupat la seva tesi doctoral a partir de la modelització virtual de la proposta que va fer l'arquitecte Domènec Estapà pel que ha acabat sent, ben diferent a la proposta inicial, l'actual Església de Sant Esteve Sesrovires.

De la investigació històrico-gràfica duta a terme, cal destacar l'aposta ferma i decidida de Jordi Voltas per la incorporació de la metodologia i les eines 2.0, que s'ha concretat en la creació de varies web sites, utilitzant tecnologia gratuita com Wordpress o Google, com a lloc de trobada i debat amb una xarxa d'experts que ha comptat amb la participació de l'historiadorAlexis Serrano, la historiadora de l'art Judit Urbano, l'expert en belles arts Salvador Garcia, l'arquitecte Antonio Millán, la historiadora de l'art Maria Ojuel, l'arquitecte José Luís González, l'historiador de l'art Francesc Fontbona, l'arquitecte tècnic Raimon Salvat, la historiadora de l'art Raquel Lacuesta i l'arquitecte Francesc Balanyà, entre d'altres aportacions menors i esporàdiques com la de l'autor d'aquest blog en el diàleg sobre l'estructura de la volta interior del temple. (seguir llegint)

Onanisme curricular justificat

Sí, fins i tot m'he creat un mapa conceptual amb el meu CV... onanisme curricular? No, és la pura supervivència en el selvàtic mercat laboral.

Com-passió vs con-sentiment

(Seguint un raonament del curs sobre la teologia política de J.B.Metz a l'ITF)...

Ens pensem que la compassió és quelcom que es mou en l'àmbit sentimentaloide i mel·liflu quan, contràriament, és el nervi encarnatori que fonamenta tota reciprocitat i igualtat, és a dir, aquests valors tan predicats i tan poc subjectivats. 
La com-passió és més que un sentiment puntual. El sentiment porta al con-sentiment, a deixar les coses igual, mentre que la compassió que arriba a concretar-se en un hàbit  transforma la persona.

L'alumne a la recerca de sentit

Durant aquest curs he tingut la sort de compatibilitzar els estudis del Màster en Formació de Professorat en Secundària, especialitat en tecnologia, amb els estudis per a la obtenció de la DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica, el que es demana per poder ser professor de religió en un institut públic). La formació rigurosament pedagògica que m’han donat els primers (a la Blanquerna) s’ha completat amb la formació humana i religiosa dels segons (a l’ISCREB) i això ha estat un privilegi.

Acabo de llegir “L’home a la recerca de sentit”, de Viktor E. Frankl, una de les lectures que ens recomenen en una assignatura de la DECA, i encara estic en estat de xoc. Per què m’han fet llegir això? Perquè, intueixo, com a educadors tenim una fita: educar en la recerca de sentit als alumnes, tasca absolutament “transversal” a tota assignatura, siguin les matemàtiques, el dibuix tècnic o la religió. Malgrat tot, resulta curiós que no hi hagi cap competència específica, ni cap “webquest” o eina educativa o TIC al respecte. Fet preocupant quan l’adolescència és l’etapa cabdal de la recerca i formació de la identitat. En definitiva: Recomano molt vivament la seva lectura i ara... explorem com funciona això del “Google SketchUp” abans de tenir el consell de redacció de Catalunya Religió! (“descansar és canviar de feina”, diuen les padrines).

Ciberpastoral: Aquest divendres twiteja #acampadadios

De part del Dani Pajuelo, un marianista i company del Vatican Blog Meeting, m'ha arribat la següent proposta ciberpastoral: que aquest proper divendres 27 de Maig, el hashtag #acampadadios sigui Trend Topic. Què vol dir tot això i què implica ho teniu tot seguit en els seves paraules:

"... estamos coordinando una actividad pastoral muy puntual en Twitter. Se trata de conseguir que el viernes el hashtag #acampadadios sea Trend Topic. Queremos decirle a los jóvenes de hoy que Dios ACAMPA entre nosotros y nos llama a una vida de comunión con Él, que su amor es un regalo incondicional y que es la fuente de toda verdadera transformación. ¿Cómo hacerlo?
Queremos proponer el viernes a través de Facebook, Twitter y Blogs que todo el mundo tuitee una o más veces dando gracias por algo que ha recibido de Dios y añadiendo el hashtag #acampadadios.
Súmate a la iniciativa promoviendo haciendo estas tres cosas el viernes próximo:
1. Postea en tu muro este mensaje con el enlace a la página que hemos abierto:
¡Tenemos un mensaje que dar al mundo! Únete y hoy viernes Tuitea una o más veces con el hashtag #acampadadios, dando gracias a Dios por lo que nazca de tu corazón. Únete a nuestra página para estar informado http://www.facebook.com/l/c2036X4_pjPqTq_Dcv6RyVMytbw/on.fb.me/lxOqaF

2. Tuitea una o varias veces en tu cuenta utilizando el hashtag #acampadadios a partir de las 12:00 am y a lo largo de todo el día

3. Retuitea los mensajes que más te gusten que tengan el hashtag #acampadadios

También puedes reenviar este mensaje a conocidos y si tienes un blog te invitamos a promover la iniciativa.
¡Tenemos un mensaje que dar al mundo!
Gracias"

Despropòsits i encerts de l’espai celebratiu en planta central

El cap de setmana passat vaig anar a missa a una parròquia on han implementat un espai celebratiu central a una planta tradicional. Resultat: tres ambons, dos altars, múltiples presbiteris, obstaculització d’accessos a causa de la construcció d'una tribuna, desertització del presbiteri original, inadequació de la il·luminació... un desgavell notable!. A l’hora de proclamar les lectures, la persona que havia de fer-les es va "equivocar" d'ambó i  el capellà va remugar “és que anem a pinyó fix”. No, senyor capellà, qui va a pinyó fix és qui ha autoritzat aquest despropòsit espaial que confon als participants de la celebració eucarística. (seguir llegint)

La com-passió com a mística política

"Qui confessa a Déu en el sentit de Jesús compta amb que el seu propi interés preconcebut es veurà lesionat per la dissort dels altres" (METZ, J.B. "Memoria Passionis". Sal Terrae. Santander 2007)

... o, com diu el Ferran Manresa sj... "cal patir una mica per entendre el cristianisme, si no, és el reducte del meu pensament passat pel sedàs de la raó"

Twits a Déu en la nit

Quan parla no se l'entén i li he de llegir els llavis o demanar que em repeteixi què em vol dir. L'altre dia va arribar tard. L'altre miccionat. Quan tothom va a dormir ell es queda balbucejant la seva pregària mentre es fuma la darrera "truja". Twits a Déu en la nit.

Premis FAD 2011, dues obres religioses seleccionades

No han passat a formar part de les obres finalistes dels Premis FAD 2011, però no per això deixa de ser interessant que hagin escollit dues obres de temàtica religiosa entre les obres seleccionades . Curiosament es tracta de dos edificis concentrats a Terrassa, un protestant (el temple protestant més gran de Catalunya, inaugurat per Jimmy Carter ) i un altre catòlic (Reforma i ampliació de la rectoria de Sant Pere). Caldrà anar a fer-hi una visita doncs!. (seguir llegint)

Deixa créixer l'Estrany dins teu

(Prega-rock: "L'estrany", Mishima)

Què és la pregària? N’hi ha que diuen que és trobar-se amb l’amic o l’amat, però a voltes aquesta presencia es torna fugissera si no estranya a nosaltres mateixos  de la mateixa manera que se’ns torna estrany retrobar la presencia de Déu en aquell al qual ens voldriem sentir aliens o indiferents, aquells que fan pudor, aquells que no compten, aquells al qual es gira el rostre,  el malalt, els marginats. Malgrat tot, Ell ens espera en l’estrany per descobrir que som estrangers procedents una pàtria que no és d’aquest món.

Pregar és deixar crèixer l’Estrany dins d’un mateix. Mirar-lo cara a cara en el silenci soterrat del bullici quotidià. Escoltar-lo amb la reverència i el respecte amb que s’escolta un germà gran, com Jesús ho és per a nosaltres. Pregar és deixar-se desbordar i descol·locar fins descobrir en aquesta alteritat i estranyesa que hi ha el teu cor mateix, allò més íntim i secret de la teva persona.(seguir llegint)

Capella Mater Societatis al Col·legi Internacional del Gesú (Roma)

Durant la trobada del Vatican Blogger Meeting vaig tenir la sort de ser acollit al Col·legi Internacional del Gesú on, gràcies al Joâo Delicado (també arquitecte i teòleg) i l’Òscar Fuentes, vaig conèixer la petita Capella Mater Societatis, reformada el 2005 per l’arquitecte mexicà Leopoldo Cuspinera, aconseguint dotar d’un fort simbolisme a un petit espai funcional (imatge de la dreta). Gràcies a l’amable explicació de Mariano Ballester sj us puc fer un esboç de tres idees que han generat la composició d’aquest espai:

 
1_ Llegenda de la Vera Creu.
Un dels llibres que van motivar la conversió de Sant Ignasi de Loiola durant la seva convalescència va ser la Llegenda Àurea, que recollia vides de sants i també la “llegenda de la Vera Creu”, que va ser representada per la famosa pintura de Pietro della Francesca a la Basílica de sant Francesc a Arezzo. La idea parteix de identificar l’arbre de la saviesa i de la vida del paradís amb el tronc de la creu on morí Crist, d’on prové ara per a nosaltres la saviesa de Déu i la vida amb Ell. La llegenda s’inicia amb el viatge de Seth, fill d’Adam, al Paradís per cercar-li un viàtic al seu pare. Un cop allà un àngel li dóna tres llavors de l’arbre de la Saviesa que, posades en la boca del moribund, creixen i es converteixen en un arbre. Diverses visicituds lligaran aquest arbre amb el temple de Salomó fins a la Vera Creu del patíbul, recuperada per Santa Elena, mare de l’emperador Constantí. Trobem l’arbre del paradís pintat al fons de la capella que, tot estenent-se pel sostre, es posa en diàleg amb l’arbre metàl·lic que travessa l’estança i on es disposa el crucifix. Per altra banda, les tres llavors posades en boca d’Adam estan representades per tres semi-esferes de fusta engaltades en la trobada entre la paret del fons i la línia metàl·lica que marca l’Est. També trobem repetit el tema de les tres semi-esferes en la porta del sagrari, indicant l’Eucaristia, el fruit de l’arbre de la creu, com nou viàtic vers la Parusía. (seguir llegint)

post-VBM11

1_ Sobre la trajectòria: Em vaig fer un bloc i.... em van cridar a la primera trobada de bloggers al Vaticà (VBM11)! Entre una cosa i l'altra aviat hauran passat cinc anys i, en aquest temps, el bloc em va servir per posar-me en contace amb molta gent i "servir" indirectament a molta gent (que és la més gran satisfacció). Al cap d'un any ja teniem la blocsfera cristiana muntada a FocNou  i, al cap de dos i escaig, vam començar el projecte de CatalunyaReligió.

2_ Sobre el servei i la comunió: Em va agradar molt quan F. Lombardi sj parlava al VBM11 sobre el bloc desde la filosofia de servei. Crec que el servei només té sentit des de la gratuïtat perquè, en cas contrari, ens trobem amb blogs apologetes en el mal sentit de la paraula i de clara tendència farisaica, és a dir, dels que divideixen en bons-dolents i cerquen posar-se la "medalla d'autenticitat catòlica" per poder criticar a la resta. Ja des del principi he intentat crear espais de comunió ("que tots siguin u"), per això es va fer la blocsfera cristiana, i crec que cal seguir treballant en aquest sentit. 

3_ Sobre l'evangelització: També hi va haver ponents que deien que Jesús avui seria un blogger i ho argumentaven dient que "així podria arribar a tothom". Jo no ho tinc tant clar, perquè aquest argument em sembla molt proper a la temptació aquella de ser un show-man que es llença de la torre del temple per "donar la nota". Crec que la manera d'anunciar la bona nova de Jesús, que va començar en un racó de món anomenat "Galilea dels pagans", ha de ser també la del blogger. La més que desitjable universalitat i catolicitat no ens ha de fer ballar "al so dels números dels visitants del bloc" sinó, com també es va dir, cercar aquella relació del pastor que coneix el nom de les seves ovelles. Hi havia un ponent que deia que "internet és el lloc de qui crida més fort i l'església hauria de fer el mateix"... sincerament, no hi estic d'acord.

4_ On estan els bloggers preferits?: Hi va haver un tema que no va sortir al VBM11: es va parlar de inculturar el missatge oficial de l'Església a la blocsfera (i està molt bé), però en cap moment es va parlar del blogger com "veu dels sense veu" o "altaveu dels silenciats", etc. És a dir, els preferits de Jesús no estaven presents.

... i ara, què? M'he adonat que hi ha molta feina a fer, especialment a casa nostra, i que cal algú que animi i tingui cura d'aquest espai del "sensus fidei on-line" que, com es va dir al VBM11, és de gran ajuda a la formulació i tasca del magisteri. No de qualsevol manera, sinó a la manera de l'evangeli. Aprofito per donar gràcies també al Dani Pajuelo, al Santi Casanovas, a la Marta Nin i a la comunitat de jesuïtes del Col·legi de "il Gesú" que em van acollir (especialment en Joâo i l'Òscar!).

La blocsfera, un espai de trobada gratuïta

(Eloi Aran / CR) Aquest dilluns dos de Maig va tenir lloc la primera trobada de blocaires al Vaticà on, com ja va anunciar CatalunyaReligió.cat hi vam ser convocats dos blocaires del portal. Val a dir que des de la organització es va insistir en que no era una trobada de “blocs catòlics”, tot i que la immensa majoria dels participants eren clarament confessionals, sinó apologètics.

La trobada va servir per constatar la impossibilitat i inconveniència de posar un “segell de catolicitat” com alguns participants pretenien. Cal notar una de les darreres intervencions en la qual es va recordar que, més que un instrument evangelitzador, un blog, “per se”, té unes característiques determinades que no poden ser fagocitades en pro de una propaganda o ideologia concreta. És a dir, es va reclamar l’espai de la blocsfera com un lloc de trobada gratuïta i atenta a semblança del que havia estat el mateix encontre. (seguir llegint)