El pessebre dels acampats
Aquest any hem fet dos pessebres a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge. Al vestíbul n’hem fet un de tota la vida, amb la molsa, el suro i, fins i tot, un parell de caganers!. Al temple n’hem muntat un altre a l’espai que ocupava l’altar (el presbiteri) que vam baixar al nivell de la gent, a prop dels bancs. En aquest segon ens hem donat la llicència de la fidelitat creativa. Inspirats per la cita “El verb es va fer carn i plantà la seva tenda entre nosaltres” (Joan 1, 14) hem plantat literalment una de les tendes que guardem pels campaments de l’estiu i, a dins, hi hem muntat un naixement il·luminat per un focus degudament aïllat. No és que sigui cap gran performance ni instal·lació artística però té la seva gràcia, al menys qüestiona als estimats i estimades feligresos/es i això ja és molt. La imatge del naixement en la tenda ens recorda que Déu va optar pels marges naixent al marge de Betlem, relacionant-se amb els marginats del seu temps i morint com un marginat més a les afores de la ciutat.
Senyor, ajuda’ns a no refusar els marges, a optar per la perifèria, a viure senzillament com un tresor en gerres de terrisa (2 Co 4, 7)
Aquest any hem fet dos pessebres a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge. Al vestíbul n’hem fet un de tota la vida, amb la molsa, el suro i, fins i tot, un parell de caganers!. Al temple n’hem muntat un altre a l’espai que ocupava l’altar (el presbiteri) que vam baixar al nivell de la gent, a prop dels bancs. En aquest segon ens hem donat la llicència de la fidelitat creativa. Inspirats per la cita “El verb es va fer carn i plantà la seva tenda entre nosaltres” (Joan 1, 14) hem plantat literalment una de les tendes que guardem pels campaments de l’estiu i, a dins, hi hem muntat un naixement il·luminat per un focus degudament aïllat. No és que sigui cap gran performance ni instal·lació artística però té la seva gràcia, al menys qüestiona als estimats i estimades feligresos/es i això ja és molt. La imatge del naixement en la tenda ens recorda que Déu va optar pels marges naixent al marge de Betlem, relacionant-se amb els marginats del seu temps i morint com un marginat més a les afores de la ciutat.
Senyor, ajuda’ns a no refusar els marges, a optar per la perifèria, a viure senzillament com un tresor en gerres de terrisa (2 Co 4, 7)
5 comentaris:
Hola Eloi, et faig un petit encàrrec: passar un "meme" que, segons diuen, és la mínima part d'informació personal que passa de bloc en bloc, una manera de compartir informació a la xarxa. Què s'ha de fer? Doncs es tracta d'obrir el llibre que tinguis més a prop per la pàgina 123 i escriure la cinquena línia o frase al teu bloc. Cal que diguis de quin llibre es tracta i donis les referències de l'autor. Després, passar-ho a 5 blocaires més. Endavant!!
hol
i on posarem el pessebre dels nens de l'esplai?! tres en tindrem? argggg!!!
Hola Xaloba: quina ràbia!!!! mai pod´ré participar de la teva iniciativa, pq jo només llegeixo quadernets de 30 pàgines o llibres de 99 planes com a molt!
TEMA PESSEBRE: pos el de l'esplai el pugeu a una muntanya!!!! i fem una excursió de portar el pessebre: del rollo "St Pere Martir".
ei, q el del joc aquest no era jo...
tema pessebre: com vols pujar allo?!
Publica un comentari a l'entrada