Caspar David Friedrich, pintar amb els ulls de l'interior
Deixeu que us presenti el meu pintor preferit, en Caspar David Friedrich (1774-1840), el màxim exponent del romanticisme nòrdic. Permeteu-me el "rotllo" especialment ara que m’han aprovat notablement el treball que he presentat a l’escola d’arquitectura sobre el pintor (al·leluia!). D’en Friedrich cal destacar diferents aspectes:
1_ Una forta convicció religiosa: En Friedrich va ser un home de profunda espiritualitat. Educat en un ambient moralista va saber lligar la contemplació de la natura al fet religiós. Estava vinculat a un grup de piadosos que feien lectures de l’evangeli vora el fred mar bàltic. L’Otto Runge (un altre pintor romàntic alemany) i ell es van encarregar del projecte d’una capella que va quedar incomplerta a causa de la invasió d’alemanya per les tropes napoleòniques el 1808.
2_ Un art compromés: En Friedrich se la va jugar més d’una vegada en els temps de l’ocupació napoleònica. A casa seva es llegien obres literàries de fort contingut nacional germànic i els seus quadres eren una al·legoria de la resistència del poble alemany a les barbàries dels francesos.
3_ Un pintor menystingut: En Friedrich, a semblança de tants d’altres, va patir la persecució. El restauracionisme el va demonitzar per les seves idees lliberals encara que aquestes tinguéssin un fort component religiós i nacional. Davant aquesta marginació, en Friedrich va seguir fidel a les seves creençes. Només a finals del s.XIX començà a ser reconegut pels crítics europeus. Una de les seves formes de resistència era seguir pintant personatges contemplant la natura vestits amb trajos alemanys antics, els mateixos que van usar els milicans alemanys per la resistència anti napoleònica. Del seu quadre “Dos homes contemplant la lluna” en diguè bromejant “estan duent a terme activitats demagògiques”.
Una obra: Monjo enfront el mar
De la prolífica obra del pintor m’agradaria parlar-vos de “Monjo enfront el mar” (1808/10). Aquest quadre va suposar tota una revolució en la seva època. Cal destacar-ne la desantropomorfització del paisatge. Aquest és el primer quadre en el que l’home, una minúscula figura solitaria en el quadre, no és el protagonista, sinó que és un espectador d’una natura que mena a la melangia i al terror. El quadre deixa que la natura sigui la protagonista, l’home s’aparta i contempla la seva enyorada unió amb una Natura que apunta al transcendent, aun estat original més feliç. En Friedrich va dur la seva idea fins a darrer terme esborrant, àdhuc, els baixells que ell solia pintar en els seus paisatges de marines.
Per altra banda, el quadre és una patada a la pintura del renaixement, on l’home era la mesura de totes les coses (Protàgores) fins al punt que la perspectiva amarava tots els espais. Aquí no hi ha perspectiva. Tan sols tres plans autònoms sobreposats l’un a l’altre (terra, mar i cel) que provoquen el sentit de il·limitació en l’espectador fins al punt que un crític en digué que “aquest quadre és com si a un li haguéssin tret les parpelles”.
Bibliografia
“El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, Vol I, La filosofia trascendental. Kant” Eusebi Colomer. Edit. Herder. Especialment recomano l’apartat de la Crítica del Judici.
“Cartes sobre l’educació estética de l’home” Schiller.
“Friederich” Norbert Wolf. Edit. Taschen (És en qui m’he basat perquè es tracta d’un monogràfic sobre el pintor)
“El Romanticismo” Hugh Honour. Edit. Alianza Forma
“La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico” Rafael Argullol
“La pintura moderna y la tradición del romanticismo nórdico” Robert Rosenblum. Edit. Alianza Forma
Deixeu que us presenti el meu pintor preferit, en Caspar David Friedrich (1774-1840), el màxim exponent del romanticisme nòrdic. Permeteu-me el "rotllo" especialment ara que m’han aprovat notablement el treball que he presentat a l’escola d’arquitectura sobre el pintor (al·leluia!). D’en Friedrich cal destacar diferents aspectes:
1_ Una forta convicció religiosa: En Friedrich va ser un home de profunda espiritualitat. Educat en un ambient moralista va saber lligar la contemplació de la natura al fet religiós. Estava vinculat a un grup de piadosos que feien lectures de l’evangeli vora el fred mar bàltic. L’Otto Runge (un altre pintor romàntic alemany) i ell es van encarregar del projecte d’una capella que va quedar incomplerta a causa de la invasió d’alemanya per les tropes napoleòniques el 1808.
2_ Un art compromés: En Friedrich se la va jugar més d’una vegada en els temps de l’ocupació napoleònica. A casa seva es llegien obres literàries de fort contingut nacional germànic i els seus quadres eren una al·legoria de la resistència del poble alemany a les barbàries dels francesos.
3_ Un pintor menystingut: En Friedrich, a semblança de tants d’altres, va patir la persecució. El restauracionisme el va demonitzar per les seves idees lliberals encara que aquestes tinguéssin un fort component religiós i nacional. Davant aquesta marginació, en Friedrich va seguir fidel a les seves creençes. Només a finals del s.XIX començà a ser reconegut pels crítics europeus. Una de les seves formes de resistència era seguir pintant personatges contemplant la natura vestits amb trajos alemanys antics, els mateixos que van usar els milicans alemanys per la resistència anti napoleònica. Del seu quadre “Dos homes contemplant la lluna” en diguè bromejant “estan duent a terme activitats demagògiques”.
Una obra: Monjo enfront el marDe la prolífica obra del pintor m’agradaria parlar-vos de “Monjo enfront el mar” (1808/10). Aquest quadre va suposar tota una revolució en la seva època. Cal destacar-ne la desantropomorfització del paisatge. Aquest és el primer quadre en el que l’home, una minúscula figura solitaria en el quadre, no és el protagonista, sinó que és un espectador d’una natura que mena a la melangia i al terror. El quadre deixa que la natura sigui la protagonista, l’home s’aparta i contempla la seva enyorada unió amb una Natura que apunta al transcendent, aun estat original més feliç. En Friedrich va dur la seva idea fins a darrer terme esborrant, àdhuc, els baixells que ell solia pintar en els seus paisatges de marines.
Per altra banda, el quadre és una patada a la pintura del renaixement, on l’home era la mesura de totes les coses (Protàgores) fins al punt que la perspectiva amarava tots els espais. Aquí no hi ha perspectiva. Tan sols tres plans autònoms sobreposats l’un a l’altre (terra, mar i cel) que provoquen el sentit de il·limitació en l’espectador fins al punt que un crític en digué que “aquest quadre és com si a un li haguéssin tret les parpelles”.
Bibliografia
“El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, Vol I, La filosofia trascendental. Kant” Eusebi Colomer. Edit. Herder. Especialment recomano l’apartat de la Crítica del Judici.
“Cartes sobre l’educació estética de l’home” Schiller.
“Friederich” Norbert Wolf. Edit. Taschen (És en qui m’he basat perquè es tracta d’un monogràfic sobre el pintor)
“El Romanticismo” Hugh Honour. Edit. Alianza Forma
“La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico” Rafael Argullol
“La pintura moderna y la tradición del romanticismo nórdico” Robert Rosenblum. Edit. Alianza Forma
1 comentari:
bona nit!
felicitats per l'aprovat!
ja el tindré en compte, el Friedrich: té molt bona pinta.
Publica un comentari a l'entrada