Escriure o viure
“My life has been the poem I would have writ,
but I could not both live and utter it”
“La meva vida ha estat el poema que m’hauria agradat escriure,
però no hauria pogut pas alhora viure’l i escriure’l.”
(Henry David Thoreau)
Ja porto una temporada llarga escribint aquest bloc i sovint em pregunto el perquè. A voltes estic temptat de deixar d’escriure-hi i viure la vida i ja està. Temps per a escriure i comunicar-se és temps que deixo de fer altres coses... val la pena?. Sovint penso que els grans personatges no ens han deixat res escrit, ni Jesús de Natzaret (que probablement no en sabia), ni Sòcrates, ni tants d’altres. Si aquesta vida i les reflexions que m’assalten valen la pena ja hi haurà algú que les reculli i, si no, doncs bon vent i barca nova, “que nos quiten lo bailao”.
Hi ha personatges, però, que m’empenyen a seguir aquesta tasca. A no viure-ho com una disjuntiva sinó com una vocació. Us deixo amb algunes cites:
“Écrire – Puissance du papier blanc. Écarter les termes imprécis - les mauvaises formules – les clichés – les platitudes... ce n’est pas ça – ni ça – ni ça. Toujours: écarter les associations mécaniques – Écarter l’imagination. Se défendre de penser.” (Simone Weil)
“La inmensa mayoría escribe porque busca la fama y el dinero, por distracción, porque meramente tienen facilidad, porque no resisten la vanidad de ver su nombre en letras de molde.
Quedan entonces los pocos que cuentan: aquellos que sienten la necesidad oscura pero obsesiva de testimoniar su drama, su desdicha, su soledad. Son testigos, es decir los mártires de una época. Son hombres que no escriben con facilidad sino con desgarramiento- Son individuos a contramano, terroristas o fuera de la ley.” (Ernesto Sabato, El escritor y sus fantasmas)
“La vida em confia un munt d’històries, que jo hauria d’exposar i contar alhora, en termes clars, a tots aquells que no saben llegir a llibre obert el text de la vida. Déu meu, tu m’has donat el do de llegir. Voldràs donar-me també el d’escriure?” (Etty Hillesum)
4 comentaris:
Hola Eloi, veig que avui cites Thoreau.
Potser no saps que aquest Nadal ha sortit al carrer la primera edició en català del seu llibre "Walden o la vida als boscos", publicat per editorial Símbol.
Lectura molt interessant.
Em sembla que per a molts dels que escrivim blocs la qüestió no es viure o escriure, sinó escriure per viure.
Per a mi l'acte d'escriure m'ajuda a intentar entendre la vida, la meva persona. M'ajuda a reflexionar, pensar, endreçar-me i comprendre.
Felicitats pel bloc, que segueixo i que em sembla excel.lent. No ho deixis.
El Llach diu: que caminem per poder ser i volem ser per caminar.
I nosaltres podem dir: que escrivim per poder viure i volem viure per escriure.
Com tu, Eloi, em vas ensenyar, la mateixa Etty Hillesum que tu cites va escriure: "devorar llibres, com he fet des de la més tendra infància no és més que una mena de mandra. Deixo als altres la tasca d’expressar-se per mi. Cerco per totes bandes la confirmació d’allò que fermenta i actua en mi,però hauria d’intentar veure-ho clar amb les meves pròpies paraules...»
Continua amb la teva tasca que et fas molt de bé a tu i ens fas molt de bé als qui et llegim.
Gràcies a tots dos pels ànims!
ef... realment és una oferta temptadora llegir en Thoreau en català!
Annasà... t'agradarà conéixer a la Etty, ja ho veuràs.
El sistema de blog cada cop s'està imposant més: per a uns els servirà com a teràpia per explicar els seus sentiments, per altres els servirà per conèixer gent i d'altres per culturalitzar-se i.....
No crec que tingui res negatiu continuar escrivint.
Endavant, Eloi, el teu blog m'agrada molt!!
Publica un comentari a l'entrada