Amidaments estimatius

Esplai Al Vent: L’Esplai terapèutic

Des del dijous al migdia que no em trobava gaire bé. Vaig veure que tenia febre i, molt a desgrat meu, em vaig posar a guardar el llit (de fet el guardo i desguardo cada dia perquè durant el dia guardo el matalàs de peu i a la nit el poso a terra i dormo com veieu en la fotografia del publireportatge que em va fer el Roger). Vaig recuperar moltes hores de son però em fastigueja el fet d’haver de perdre un temps preciós ara que s’atansen els examens.

Així vaig anar tirant mig endormiscat fins el divendres a la tarda, moment en que ja em vaig trobar millor i em vaig dedicar a preparar la nit d’esplai a la pàrrox. Un cop posat en la dinàmica, se’m va passar la resta del dia fins a la una de la nit volant. Avui m’he aixecat millor, amb el cor plé del bon regust de la nit d’esplai.

Gràcies, Senyor, per l’Esplai sanador. Gràcies pel sopar previ que vam fer a casa amb els monis del Reforç Educatiu i els monis de l’esplai per planificar la ruta de l’estiu. Gràcies pel pare ecuatorià que va inscriure en Joao i la Melani, aquests infants recent immigrats, tan ben educats, que encara no s’han deixat corrompre per l’ambient del barri. Gràcies pel bon humor i l’alegria de’n Saïd, aquest monitor àrab que no sé què ha trobat en nosaltres. Gràcies pels monitors que tant s’estimen aquests infants tot i que sovint no són recompensats afectivament per ells. Gràcies per la constància de la Mercedes, que sempre se’n recorda de tot. Gràcies pel PPA que, malgrat arribar cansat de tota una setmana de treballar d’advocat laboralista de jutjat en jutjat, gaudeix i s’admira de la curiositat del grup de confirmació... Si l’any vinent em toca canviar de missió, com segurament serà, em sabrà molt greu deixar un tros de la meva vida en aquest esplai que he vist néixer.