Amidaments estimatius

Conversant amb en Bono (cantant del grup irlandès “U2”)

Els divendres només tinc un parell d’hores de classe i he aprofitat per passar-me per una llibreria del centre de Barcelona i comprar el llibre “Conversaciones con Bono” d’en Mihka Assayas, Edit. Alba, BCN 2006. Ja me n’havien parlat anteriorment i, de cara al taller del “Prega_Rock” de demà als professors de religió, volia poder dir alguna cosa sobre la conveniència o no de la seva lectura.

Té quasi quatre-centes pàgines, ja he passat les cent primeres i puc assegurar que val molt la pena. Hi ha petites perles que no tenen pèrdua. La vida d’en Bono i dels altres component desl mític grup de rock “U2” a voltes sembla treta d’una d eles novel·les de Dostoievsky en les que Déu i el Diable lluiten per fer-se amb el cor de la persona. En Bono és una barreja del rocker més “punkarra” i gamberro i un pare fidel i creient alhora. Us deixo amb la definició que el mateix cantant es dóna d’ell mateix:

“Soy un integrante de un grupo, que escribe, que fuma puros, que bebe vino y lee la Bíblia. Un fanfarrón al que le encanta pintar cuadros de cosas que puede ver. Un marido, un padre, amigo de los pobres y a veces de los ricos. Un activista vendedor de ideas. Jugador de ajedrez, estrella de rock a media jornada, cantante de ópera del grupo de folk más ruidoso del mundo. ¿Qué te parece?” (pag 63)