Debía haver en la enseñanza de Cristo la idea de una cierta virtud de indiferencia, semejante a la que puede encontrarse en el estoicismo griego y el pensamiento hindú.
(“Carta a un religioso”, Simone Weil, Edit. Trotta, Madrid 1998, pag 57)
Davant aquestes paraules hom pot caure en el més profund nihilisme, en el “tot és igual”, o en la certesa del creient del “tot és gràcia”. Jo vull creure que tot és gràcia; que aquest sol que escalfa el primer dia laborable de l’any surt com una salutació i un convit a creure que aquest 2008 serà un any de gràcia per a tothom. El meu panorama vital ha canviat les concrecions però no la orientació.
Gràcies, Senyor, per aquest nou any que encetem tots plegats, fes que pugui ser un “any de gràcia” com el que va somiar Isaïes, com el que vas somiar tu mateix (Lc 4, 16-21)
3 comentaris:
"Per a qui té fe tot és gràcia", va dir no recordo qui. Tot és do de Déu. Acabo d'arribar de la Trobada europea de Taizé a Geneve i he tornat a ser testimoni de la gratuïtat de tot allò que rebo dia a dia. Una invitació a donar-nos també des de l'absoluta gratuïtat! Que el 2008 sigui un any de gràcia per a tots, per a tu, Eloi.
una abraçada, Eloi, que tinguis un bon any
Doncs sí, "tot és gràcia" i això ens dóna molta tranquil·litat per no desconfiar de l'endemà. La història és un camí de retorn a la casa del Pare portats de la seva mà.
Bon any!
Publica un comentari a l'entrada