Ecletopografies virtuals

Aquests dies he pogut participar, molt parcialment, del Congrés Internacional de Teologia Pastoral que duia per lema “La parròquia, comunitat missionera”, organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya i el Centre d’Estudis Pastorals. Els meus interés era doble: 1) Cercar fonamentacions teològiques de cara a justificar la distribució i disseny del Projecte Final de Carrera (tema: Centre Parroquial a Torreforta, Tarragona) i 2) Cercar fonamentacions teològiques i reflexionar sobre aquest “espai” virtual que anomenem “Blocsfera cristiana”.

Sobre els interessos arquitectònics tan sols hi ha hagut algunes pincellades. He trobat a faltar (segurament perquè m’ho he perdut) més reflexió sobre la comunitat cristiana i el territori en sentit urbanístic i antropològic i no tan “espiritual”. Així i tot el darrer “Quaderns de Pastoral” inclou una reflexió sobre “habitar el món” del prof. Salvador Pié-Ninot i d’en Mn. Gaspar Mora força interessants.

Sobre els interessos virtuals encara hi ha hagut més silenci. S’ha parlat de “mobilitat” en el territori dels parroquians. S’ha parlat també dels “parroquians d’elecció” que hi ha cada parròquia, etc. Però no ha aparegut ni la vessant virtual de cada un d’aquests espais eclesials a la xarxa (sobre la relació que la parroquia pot desenvolupar a partir d’una plana web, per exemple), com tampoc els agrupaments i llocs de trobada que s’esdevenen “on-line”.

És molt arriscat, i fins i tot erroni, presentar un espai com la blocsfera cristiana com una parròquia virtual (principalment perquè no som “qahal”, arrel de “L’eclesía”, de gent con-vocada a celebrar l’Aliança... és a dir: que no celebrem l’eucaristia “on-line”), però és innegable que, dins la gradació i matisos de cadascun dels blocaires pel que fa a la explicitació creient, dins la blocsfera cristiana es donen traçes de liturgia (celebració del diumenge, per exemple), kerygma (reflexió sobre la fe, KTQ6...) i diakonia (servei i solidaritat, especialment amb els més desafavorits). Com emmarcar aquests noves “ecletopografies (espais d’església) virtuals” ?. D’aquest tema ja en vam fer una primera reflexió dins del seminari “Fonaments per a un temple virtual”, a Cristianisme i Justícia, però crec que cal no perdre l’interés per reflexionar sobre aquest fet, no pas per mirar-nos el melic, sinó per poder encertar millor l’acció i manera de viure l’evangeli en un món virtualitzat.