L’humor gràfic, una tasca espiritual.

Aquesta 7mana he rebut el Foc Nou del Gener, on col·laboro en l’apartat d’humor gràfic, a l’interior de la contraportada. No és fàcil aquesta tasca d’humorista gràfic perquè demana creativitat, atenció, un cert sentit literari i la traducció a un llenguatge encara més concret que és el grafisme. Tractant-se d’una publicació de caire religiós seria molt fàcil caure en la desqüalificació i el partidisme, ja sigui a favor o en contra de la jerarquia eclesial o bé de la “gauche divine eclesial”. He defugit d’aquestes confrontacions en tot moment per centrar-me en el dia a dia i les vivències dels parroquians. Per a mi l’humor és la discilina provinent de la contracció dels mots “humus” (tocar de peus a terra) i “amor” i no ho vull entendre d’una altra manera (e si no n’é vero é ben trobato!). L’humor és l’actitut que ens fa acapaços de lucidesa (crítica) i tendresa envers el que anem vivint, una actitut espiritual, en definitiva. Espero que pugui seguir així força temps i estic receptiu a poder fer humor del dia a dia parroquial amb les vostres suggerències, que sempre és més entretingut riure plegats que anar-ho fent sol quan se m’escapa el riure sota el nas.