diumenge, de gener 13, 2008

El blues del diumenge

Com que avui és diumenge, després d'haver anat a missa i passejat sota un sol maquíssim, crec que s'escau el següent "prega_rock":
El Blues del diumenge (Lax'n'Busto, Relax)
La plaça du un bany extra de sol.
Si jo ahir era un vampir, per què no estic
dormint?
Correus és tancat, el dia ha començat havent
dinat.

No vull que es faci fosc
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot toronja el meu carrer.
Sospir prop del teu pit.

No faré res perquè no vull ni que pogués.
Reposen les meves neurones del bonic ball d’ahir.
Ben quiet com un gripau
em miro els meus mitjons de color blau.

I com que tu també seràs de gelatina
et menjaré amb una cullareta.
I tu, si vols, et pots menjar un borratxo,
que també fa diumenge…

Quan es fa fosc,
quan el cor em canti el blues del diumenge.
Em moriré, tot toronja al meu carrer.
Sospir proa del teu pit.

Comentari:
El blues del diumenge és la melangia d’un bon record del cap de setmana. Què fariem de totes les nostres activitats sense poder fer-ne “el blues del diumenge”? La melangia és com una mena de garantia d’autenticitat d’allò viscut.
En color cristià se’n diu “acció de gràcies” (en grec es tradueix com “eucaristia”). Celebrant l’eucaristia no només recordem amb nostàlgia sinó que, d’alguna manera, es fa present un blues d’eternitat, una nostàlgia de la creació, el sospir del paradís enyorat de tota la humanitat.

Text complementari:
El blues dominical, fonament dels seguidors de Jesús:
L'Església, per una tradició apostòlica, que porta el seu origen del mateix dia de la Resurrecció de Crist, celebra el misteri Pasqual cada vuit dies, en el dia que és cridat amb raó \"dia del Senyor\" o diumenge. En aquest dia els fidels deuen reunir-se a fi que, escoltant la paraula de Déu i participant en l'Eucaristia, recordin la Passió, la Resurrecció i la glòria del Senyor Jesús i donin gràcies a Déu, que els«va fer renéixer a la viva esperança per la Resurrecció de Jesucrist d'entre els morts» (1Pe 1,3). Per això el diumenge és la festa primordial, que deu presentar-se i inculcar-se a la pietat dels fidels, de manera que sigui també dia d’alegria i d’alliberament del treball. No se li anteposin altres solemnitats, llevat que siguin de bo de bo de summa importància, ja que el diumenge és el fonament i el nucli de tot l’any litúrgic.
(Sacrosanctum Concilium 106. Concili Vaticà II)

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

A cop de blues has sabut trobar... el fil que ens connecta amb Jesús, a través de l'eucaristia i de la història que enllaça el Jesús històric amb el ressuscitat d'avui.

Bon dilluns!