EGB

"Quan sigueu grans i us trobeu pel carrer ja veureu que us farà molta gràcia tornar-vos a veure" deia la nostra professora de quart d'EGB.

El carrer ha estat el Facebook i el punt de trobada el bar Solidarik del carrer Amigó. Va ser impressionant anar baixant poc a poc les escales que duien al nostre lloc reservat del "sant sopar de la infància" i anar desvetllant els rostres actualitzats dels companys de classe després de tants anys. Alguns han canviat, d'altres si fa o no fa segueixen igual, però he pogut constatar que el temps, malgrat les arrugues incipients, ens ha fet bé a tots.

Aquell bala-perduda va fer un "clic" en un moment determinat i ara té una mirada centrada sobre el món, aquella que sempre va ser atenta i amable es presenta amb el seu marit igualment encantador, l'altre va passar una malaltia molt greu i ara se'l veu transformat, descobreixo que tinc nous companys de professió que havien seguit altres camins paral·lels al meu sense tenir-ne ni idea, la femme-fatal segueix igual de fatal, quella altra ja és mamà de fa temps i aquell altre viu a una altra ciutat i llueix un anell de casat que li senta la mar de bé. Què importa si un dia li vas dir una mala paraula o et van prendre les tisores? aquest sopar ha estat un "festí de Babette", lloc de trobada i reconciliació.

Tothom té el seu procés, a voltes aturat, d'altres en plena marxa, però ser-ne testimoni i prendre'n consciència és tot un privilegi.