Un any al despatx

Dissabte al matí, estic al despatx trencant-me el cap i gaudint fent un concurs d'arquitectura i aquests dies ha fet un any que vaig començar a treballar aquí, a Grup Idea, arquitectura corporativa. En un any he vist passar un munt de projectes per les mans; he aprés a manejar-me millor amb l'autocad, el photoshop, el 3Dstudio i altres eines d'expressió gràfica (també a doblegar plànols com si un taller de papiroflèxia!); he vist i patit amb els meus companys de feina els efectes de la crisi; m'ha estat donada una senzilla i progressiva confiança i responsabilitat; amb el temps també he gaudit de les estones de cafés d'esbarjo i conspiració projectual... en definitiva: un any realment molt interessant i enriquidor en molts sentits, feliç de ser un de tants (Fp 2).

Quant de temps aguantaré, m'aguantaran o aguantarà el despatx? No ho sé ni em preocupa perquè, per sort, puc viure la meva tasca des de l'agraïment i sé que tenim prou capacitat per tirar aquesta tasca profesional conjunta endavant.

Per cert, el Roger P. avui es casa!!!! Aquesta també és una de les coses maques del despatx, poder tenir una relació de companys i no de competdors entre nosaltres. Les nostres vides, més o menys velades, no ens són indiferents. Podem assumir i participar de l'alegria dels altres quan fem l'esforç de comunicar-nos i muntar coses, com la trobada familiar per veure la cabalgata dels Reis Mags des dels balcons del despatx (què carai!, cal treure profit del que tenim, no?)