Pare cerca habitatge pel seu Fill

El Pare truca a la meva porta cercant habitatge pel seu Fill.
"El lloguer és baratet", li vaig dir.
"Jo no vull llogar, vull comprar", em va respondre.
"Uix, no estic segur que vulgui vendre, però pots venir i donar-hi un cop d'ull".
"Em sembla que sí que hi vindré" diu el Pare.
"Potser podria donar-te una o dues habitacions".
"M'agrada. N'agafo les dues. Qui sap, potser t'animis a donar-me més un altre dia. Puc esperar", diu el Pare.
"M'agradaria donar-te més, però és un xic difícil; necessito quelcom d'espai per a mi".
"Ho sé", diu el Pare, "però esperaré. M'agrada això que veig..."
"Hummm... qui sap, potser et podria donar una habitació més. Realment, jo no necessito tant".
"Gràcies", diu el Pare, "La prenc. M'agrada això que veig."
"Voldria donar-te tota la casa, però no n'estic segur".
"Pensa-t'ho bé", diu el Pare. "No et faré pas fora. Casa teva podria ser la meva i el meu Fill pot viure-hi. Fins i tot tindràs més espai del que tenies abans".
"No puc entendre res en absolut".
"Ho sé" diu el Pare, "però no puc parlar-te d'això, cal que ho descobreixis per tu mateix. Tan sols ho entendràs quan li lliuris a Ell tota la casa..."
"És molt perillós això", li vaig dir.
"Sí", em va dir el Pare, "però prova-ho".
"No n'estic segur... ja et diré alguna cosa".
"Puc esperar", diu el Pare, "m'agrada això que veig".

(gràcies Àlvar per passar-me aquest text, és genial i certament diu molt sobre el fer de Déu)