L'estudi i l'esponja

Ja fa temps algú em va parlar de les lectures "sapiencials", aquelles que enllaçen la saviesa amb la seva arrel etimològica "sapore", d'on prové també el verb castellà "saborear". Ara, la immediatesa, l'angoixa i la urgència a voltes m'impedeixen prendre'm els estudis amb aquesta actitut. Lògic, de les lectures sapiencials només en passa comptes la vida, allò de "en el atardecer de la vida nos examinarán en el amor" que deia St. Joan de la Creu, mentre que les lectures i coneixements més acadèmics s'avaluen amb un temps determinat en un exàmen.

No sé què passarà el dilluns, dia de l'examen, però em trobo inmers en les mil i una combinacions i sistemes constructius altra vegada com una esponja saturada al mig de l'oceà. Potser encara queden racons deconstructivistes que es negen a deixar-se empapar. Si més no, aquí estic, feliçment resignat i obedient, deixant-me construir, intentant fer de totxanes i cargols una lectura sapiencial. És possible? quan trobo la pau en l'estudi crec que sí.