Dialogant pel Casal dels Moviments Obrers d'Acció Catòlica

“Donarem a aquest impuls interior de caritat, que tendeix a convertir-se en do exterior, el nom, avui comú, de diàleg” (Pau VI. Ecclesiam Suam, núm. 76)
“Pel diàleg fem present a Déu entre nosaltres; quan ens obrim al diàleg, ens obrim nosaltres mateixos a Déu” (Joan Pau II. Ecclesia 22/02/1986. Pags. 32-33)
“In necesariis, unitas; in dubiis, libertas; in omnibus, caritas” (St. Agustí. “En allò necessari, unitat; en els dubtes, llibertat; i en tot, amor”)
 
Quan els companys del despatx portem unes quantes hores batallant per concretar solucions a un projecte d’arquitectura, sovint una de nosaltres remata la feina constatant que “el projecte sorgeix del diàleg”. Aquesta paraula, el diàleg, avui en dia tan comuna i tan “tòpica”, no pot deixar de ser realment el lloc de trobada i naixença de qualsevol tasca, fins i tot a la tasca de l’arquitecte i, més encara, quan s’encara un projecte vinculat a la vida de l’església, ja sigui un espai celebratiu o d’una altra mena.
 
En les citacions que us he posat a l’encapçalament de l’article podem veure que el diàleg no és un barret de moda que ens posem per conveniència, sinó que la mateixa actitud que aquest demana és una forma d’encarnar l’evangeli plenament legítima i necessària perquè l’amor és així, dialogant, com la Trinitat mateixa. Ara bé, si el diàleg és una condició prèvia imprescindible en qualsevol projecte, com també ho és una certa capacitat empàtica envers l’altre, a voltes el donem per suposat i, en la seva absència real, es va creant un restrenyiment mental, dificultant un procés que no troba sortida. Dialogar no és fàcil; dialogar incomoda perquè força a un continu restar en la intempèrie, sense poder acabar d’assegurar res, depenent de la paraula de l’altre, obligat a donar satisfacció a les demandes alienes.
 Així ha estat el part d’aquest projecte del Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica que duem entre mans des de l’Octubre i que, finalment, ja està ben encarat i té el vist-i-plau dels diferents agents que hi han intervingut: des de l’Arquebisbat de Barcelona i la Parròquia de Santa Madrona del Poble Sec fins a cadascun dels moviments obrers d’Acció Catòlica que s’hi allotjaran (sense comptar altres entitats que, en una fase prèvia, també hi havia d’anar) i els propis arquitectes i la constructora dins del marc legal actual (permisos de llicència, etc). En aquest projecte, la voluntat de perseverar en la paciència i el diàleg estan fent possible que el Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica (ACO, GOAC,JOC i MIJAC) es pugui dur a terme i, finalment, crec que tothom restarà satisfet en el seu resultat final d’aquí a tres mesos malgrat l’estretor temporal i econòmica. (seguir llegint)