S'atansa l'hivern (Una lectura pastoral de "Juego de Tronos")

Ja he acabat d'empassar-me la segona temporada de la sèrie "Juego de Tronos" i,d'entrada, no m'ha semblat que podria treure'n gaire profit de cara a la pastoral perquè no hi apareix cap referècia religiosa que pugui considerar significativa. Sí que hi apareixen déus, els "déus antics", però no hi ha cap rastre d'algú que visqui des d'una relació personal amb déu i això que, tractant-se d'una sèrie ambientada en una edat medieval més o menys mitologitzada, no estaria malament que hi hagués alguna comunitat de vida religiosa. A molt estirar es podria relacionar "la guàrdia de la nit" amb alguna ordre militar com ara els templers o, donat que van de negre, amb la Companyia de Jesús, ja que aquests caballers viuen en comunitat als límits dels regnes, en condicions extremes, fent vots de celibat i obediència i hi accedeixen o bé per fer penitència o bé per una voluntat generosa de servei.

Malgrat tot, l'altre dia en vaig parlar a classe de religió de batxillerat a partir de la lectura de "L'home boig" de Nietzsche (estem donant els mestres de la sospita). Si heu vist la sèrie ja sabeu quin és el lema de la casa dels Stark: "S'atansa l'hivern".  Podriem vincular aquest lema amb "l'estigueu sempre a punt" i la tensió escatològica dels temps evangèlics però, en aquest cas, ho vaig relacionar amb les conseqüències de la mort de Déu de les que parla Nietzsche: hem esborrat la línia de l'horitzó, ja no hi ha sol, ja no hi ha asolut ni punt de fuga que ens serveixi d'orientació o referència. 

Així és també la nostra societat de la post-cristiandat. A falta d'un absolut (Déu) es multipliquen els nous aspirants d'absolutesa i, com en la sèrie, ens veiem abocats a una guerra entre reis i reietons, entre diferents ídols en definitiva. Karl Rahner ho va formular d'una manera semblant dient que vivim en "l'hivern eclesial". El cristià d'avui, com la gent de la casa dels Stark, ha d'estar preparada er viure "en l'hivern que s'atansa" (i que ja és aquí). Si en la sèrie de "Juego de Tronos" queda molt clar què significa l'hivern (el desert de glaç que hi ha "més enllà del mur", ple de salvatges i de morts vivents), cal traslladar aquesta immensa blancor desconcertant als nostres dies: la pèrdua d'un horitzó, d'una proposta de sentit.

"Este misterio es el horizonte inexplícito e inexpresado que rodea y sostiene la pequeña área de nuestra experiencia cotidiana de conocer y actuar, nuestro conocimiento de la realidad y niestra acción libre. Es nuestra condición más fundamental y natural, pero, por ello mismo, es también la realidad más oculta y menos percibida" (K. Rahner)

Un darrer apunt pictòric: Què li queda al quadre de "monjo enfront del mar" de Caspar David Friedrich si li esborrem l'horitzó? Resta el monjo davant del no-res. Una buidor que desemboca en el paradigma de l'expressionisme abstracte i una citació constant dels espais d'espiritualitat laica, la Rothko Chapel.