El passat dissabte pel matí vaig tenir la sort
de poder participar en la primera trobada de joves intel·lectuals cristians promoguda
per la Fundació
Joan Maragall (FJM) amb el nom de IFE21 (Seminari d’Inculturació de la Fe
al s.XXI), tot i que ni em considero un “jove” (ja m’ha caducat el carnet jove
“plus”), ni la meva neurona dóna per massa intel·lectualitat i el tema del
cristianisme el portem com podem (però, com diuen a Polònia... “amb
il·lusió!”). Érem uns disset participants
“joves” més tres representants de la FJM, a saber, en Josep Maria Carbonell, la
Mar Galceran i l’Ignasi Boada, que ens va fer una xerrada molt interessant
sobre la relació entre la modernitat i el cristianisme.
D’entre els participants hi havia, com sol
passar, una àmplia majoria de gent de lletres (filòsofs, polítics, humanistes,
periodistes, etc) però, tot i haver-hi algun científic (concretament una
física), em vaig trobar sol representant la tecnologia malgrat que ja se sap
que els arquitectes no som “ni xixa ni limoná”. Aquest fet, la falta de
presència de tecnòlegs en àmbits eclesials i de pensament, és un tema que em
preocupa. Per citar algunes professions, no hi ha joves enginyers, informàtics
o matemàtics que es plantegin la reflexió de la seva fe? O és que la seva fe
s’identifica de forma prioritària i exclusiva amb la bona posició social que
pot comportar la seva professió o amb un reduccionisme progre-positivista del
sentit de la vida? Això empobreix la reflexió que puguem fer en aquest seminari
sobre inculturació de la fe perquè, precisament, si alguna cosa marca la nostra
societat del s.XXI és la seva tecnoadicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada