L'animació bíblica de la pastoral 1

D'aquí a una hora començo el segon curs que m'han encarreat des del Centre d'Estudis Pastorals (CEP) sobre "L'Animació Bíblica i Espiritual de la Pastoral", aquesta vegada per a una parròquia del Vallés. De moment, estic repassant els continguts de les dues sessions, que els alumnes podran visualitzar des del blog (aquí). La sessió d'avui és de caire introductori i el que pretenc és despertar la centralitat de l'Escriptura per la vida del cristià. Per aconsegir-ho em basaré en diferents textos que he extret del magisteri (Verbum Domini i "La interpretació de la Bíblia en l'Església") i els llibres dels biblistes Justino Martínez i Hans Ruedi Webber, que treballarem en grups i compartirem posteriorment. Després acabarem la sessió amb el visionat del prezi de l'Octògon Sagrat, basat en el llibre del mateix nom de José Pedro Tosaus (en vaig fer un post des de l'àmbit de l'arquitectura aquí). 
Com és que m'han encarregat aquesta tasca?... la veritat, em sento molt poca cosa i no tinc formació de biblista, però crec que des de la teologia fonamental (que és el meu camp) es pot donar resposta a aquesta sol·licitud formativa. De fet, si ho puc fer, és gràcies en part a la confinaça qu eme va ser donada des de l'ISCREB per ser professor de l'assignatura de "Recursos per l'animació bíblica" i, com ja se sap, una cosa porta a l'altra. En fi, espero que pugui ser d'ajuda. La propera setmana us explicaré la segona sessió.

Preparant la publicació del llibre

Arran de la tasca realitzada en aquest blog i del treball “Cartes Edificants. Reflexions sobre l’arquitectura religiosa contemporània”, becat i presentat el passat setembre per la Fundació Joan Maragall - tutoritzat pels professors Ramon Pla (UB), Xavier Melloni sj (FTC) i Leandro Madrazo (Arquitectura La Salle. URL) - estic treballant en la publicació d’un llibre que inquireix sobre el sentit de l’arquitectura religiosa contemporània i del per què del desencontre o trobada entre aquesta i els seus usuaris. (seguir llegint)

Pregar a gust: Capella del Santuari de Sant Crist de Balaguer

Si hi ha alguna revista que cal seguir en l’àmbit de l’art religiós antic icontemporani eclesial a Catalunya, aquesta és, sens dubte, la revista Taüll, que edita la Conferència Episcopal Tarraconense. Us recomano llegir-la on-line des del web site Catalonia Sacra. Fullejant-la, o pantallejant-la com és el cas, he trobat un article referent a la petita capella del Santuari de Sant Crist de Balaguer, un lloc que he visitat un parell de vegades en les col·laboracions que he realitzat en les trobades de formació interdiocesanes per a joves dels bisbats de Lleida, Urgell i Solsona i que trobo molt encertat, tant per la seva distribució, com pel sostre que evoca una tenda de trobada o per la tasca realitzada en el retaule. Donat que l’article està molt bé i l’han redactat els mateixos autors de la capella – Amadeu Matosas i Pere Alarcón – crec que el millor és facilitar aquest article directament.

“Una intenció: En plantejar el disseny de la capella, hem fet el propòsit d’assajar la possible convergència entre les experiències estètiques i les experiències religioses. Així doncs, i com a punt de partida, el nostre treball ha estat un intent de relacionar la espiritualitat cristiana i l’art contemporani. Més enllà del fossat profund existent entre l’art actual i l’espiritualitat cristiana, volem creure que aquest1 no ha d’impedir els possibles ponts en vista a un diàleg fecund entre creativitat i espiritualitat.
(seguir llegint)

Acaba el Fauna Parroquial al Foc Nou

Després de quatre anys, degut a la situació i gestió econòmica de la revista Foc Nou, la secció d'humor gràfic "Fauna Parroquial" finalitza la seva col·laboració en aquesta publicació. Resto agraït per la confiança que em va ser donada en un principi i lamento no poder seguir arrencant algun somriure a tots aquells que em van confessar que obrien la revista començant per la contraportada interior. De moment, podreu trobar les vinyetes on-line a la secció d'humor pàgina web pregaria.cat .

Joâo Luís Carrillho da Graça: visualitzar els fonaments (Parròquia de San Antonio. Portalegre 2008).

“que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l'amor” (Ef 3,17)
 
El passat 29 de gener es va inaugurar la primera part de la reforma del Seminari de Tarragona, on es feia referència als fonaments paulins de l’església a Tarragona (veure noticia). D’aquesta remodelació ja n’havia parlat anteriorment aquí i segurament caldrà que matisi varies coses de les que deia, com ara la relació entre els autors del projecte i l’Opus Dei (cal apuntar que no tenen relació amb la UIC). En aquell post deia que preferia una arquitectura no tant comercial o efectista sinó més minimalista i austera, posant d’exemple a l’arquitecte portuguès Joâo Luís Carrillho da Graça. En aquell moment desconeixia que l’arquitecte també tenia una obra de caràcter religiós, elCentre Parroquial de San Antonio (Portalegre, Portugal, 2008) i, després d’estudiar-lo, crec que val molt la pena dedicar-hi un moment.

El programa de l’edifici consta d’un espai litúrgic i un equipament parroquial en planta i pis  que s’articulen entorn d’un pati-rampa en forma de U que actua de plaça interior i atri dels gentils. Tota la volumetria resta tancada a l’exterior pels murs blancs i immaculats de forma que l’activitat es volca a l’interior i es garanteix així la privacitat i el caràcter sacral de l’edifici. Alhora, el recorregut longitudinal de l’edifici finalitza en l’encastament a la roca nua de quars, que resta visible, ja des de l’accés al recinte, a través d’un patí anglès i un gran pany envidriat a topall, sense muntants, en l’espai de la celebració litúrgica. (seguir llegint)

L'Octògon Sagrat, per una arquitectura bíblica

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, el terme “arquitectura”, a part de ser l’art de construir edificis, es pot entendre com un “Conjunt de formes d’estructuració d’un sistema informàtic, d’una xarxa d’ordinadors, d’una base de dades, etc.”. Aquesta perspectiva de l’arquitectura com l’art d’organitzar o estructurar un conjunt complex de dades és el que ens permetria parlar d’una “arquitectura bíblica”, més enllà de les diferents tipologies constructives que hi apareixen, en tant que la Bíblia és un conjunt coherent i articulat de diferents fonts d’informació referides al pla salvífic de Déu.

Es podria parlar de Déu com “l’arquitecte” (ja en vaig parlar aquí i es podria fer una analogia amb el paper de “l’arquitecte” de la pel·lícula de Matrix, que teniu en la imatge de la dreta), però ara m’interessa presentar una obra summament pedagògica: “El octógono sagrado”, del biblista José Pedro Tosaus. En aquesta breu obra, l’autor desgrana l’arquitectura bíblica emprant una imatge física que, precisament, és un edifici de planta octogonal. La visualització proposada permet que el lector entri en un recorregut sapiencial en el qual es van compaginant les visites al centre de l’octògon, on cada lector es troba a soles amb el misteri de la Bíblia i la seva pròpia vida, amb les vuit sales perimetrals, on es poden estudiar diferents aspectes de l’elaboració, sentit i actualitat bíbliques. Aquí a baix us adjunto l’esquema i la condensació del llibre que empraré per la darrera classe del curs “Recursos per a l’Animació Bíblica”, a l’ISCREB, on us podreu fer una idea del que us estic parlant (us recomano que amplieu la presentació a pantalla completa). (seguir llegint)

.prezi-player { width: 400px; } .prezi-player-links { text-align: center; }

Octogon Sagrat on Prezi

Arquitectura, comunicació i evangelització.

Aquests dies estic preparant l’assignatura de “Mitjans de Comunicació Social i Església” per l’ISCR-IREL i m’he cercat lectures que condensar per als meus alumnes. Recentment, acabo de llegir “El llenguatge cristià en la cultura de masses”, de l’Albert Sáez i Casas (Premi Fundació Joan Maragall 2000) i m’ha suggerit que l’arquitectura també pot ser un nou mitjà per l’evangelització en aquest nou context dels mass media. Com a mostra propera només cal recordar la visita de Benet XVI a Barcelona per a la consagració de la Basílica de la Sagrada Família i la recent exposició sobre Gaudí que s’ha dut a terme a Roma. Si bé hi ha despatxos d’arquitectura comercial que feliciten el Nadal amb el lema “Imaginació que ven”, crec que aquest lema es podria traduir en el camp eclesial com “arquitectura que evangelitza” perquè, més enllà de satisfer unes necessitats, és innegable que l’arquitectura “parla” i comunica a través d’un llenguatge simbòlic i, com apunta Albert Sáez, l’única manera d’assegurar la presència de la religió amb dignitat en els nous escenaris de la comunicació mediada serà la reflexió entorn del llenguatge amb què s’expressa la fe catòlica: com s’aconsegueix fer significatiu, efectiu, el llenguatge religiós que no va acompanyat presencialment de l’experiència personal ni comunitària.
 
Complexitat en el llenguatge arquitectònic en l’època dels mass media.
 
Ara bé, cal tenir en compte les característiques pròpies de l’arquitectura en l’època del caos postmodern (Vattimo), del supermercat de les religions (Berger), i de l’era de l’espectacle perquè la línia entre l’arquitectura que evangelitza i l’arquitectura “venuda” (de l’espectacle) és molt difusa. D’entrada cal tenir en compte que els MCS s’organitzen entorn del criteri de l’espectacularitat. La indústria de la comunicació ja no és una part de la cultura, sinó un empresa lucrativa que cerca el màxim benefici. Els MCS ja no tenen com a objectiu allò de informar, formar i entretenir, sinó que aquests tres objectius han format a passar part d’una estratègia per aconseguir audiència i, així, aconseguir el lucre econòmic del circ mediàtic. Interessa la religió en tant que és fàbrica d’espectacle.
Per altra banda, seguint la distinció de Walter Benjamin entre les experiències (món presencial) i les viviències (món virtual o vicari), ja que aquestes darreres no són capaces d’oferir o propiciar una conversió. Com diu l’arquitecte Enric Comas sj “no hi ha cap arquitectura sacra que actui ex opere operato”. (seguir llegint)

Pregària del televisor

Senyor, aquesta nit et demano una cosa especial: Converteix-me en un televisor. 
Voldria ocupar el seu lloc per poder experimentar el que viu el televisor de casa meva:  
Congregar tots els membres de la família al meu voltant.  
Ser el centre d’atenció al quals tots volen escoltar sense ser interromputs ni qüestionats.  
Que em prenguntin seriosament quan parlo.  
Sentir la cura especial que rep el televisor quan alguna cosa no funciona.  
Tenir la companyia del meu pare quan arriba a casa, encara que arribi cansat de la feina. 
Que la meva mare em busqui quan es trobi sola i avorrida, en comptes d’ignorar-me. 
Que els meus germans es barallin per estar amb mi. 
Divertir-los a tots, encara que de vegades no els digui res. 
Viure la sensació que ells ho deixen tot per passar uns moments al meu costat. 
Senyor, no et demano pas gaire. Tot això ho viu qualsevol televisor… 


(Pregària d’un nen del segle XXI, inspirada en un text de José Luís Martín 
Descalzo) 

Iconografia bíblica tridimensional a l'Espai Von Balthasar... Bon Nadal!

"En todo lo que suscita en nosotros el sentimiento puro y auténtico de la belleza está realmente la presencia de Dios. Existe casi una especie de encarnación de Dios en el mundo, cuyo signo es la belleza. Lo bello es la prueba experimental de que la encarnación es posible. Por esto todo arte de primer orden es, por su esencia, religioso" (Simone Weil. Citat per Benet XVI en la seva trobada amb els artistes el 21 Novembre 2009 a la Capella Sixtina.)

El passat 19 de gener vam inaugurar l'exposició a l'Espai Von Balthasar de les icones bíbliques tridimensionals que havia proposat com a exercici visual als alumnes de l'assignatura "Recursos per l'Animació Bíblica", del màster en Teologia Bíblica de l'ISCREB (veure notícia aquí). En aquest article us ofereixo la lectura del breu discurs de presentació i la icona que he proposat.

Discurs de presentació de l'exposició:

"Benvolguts/des,
La present exposició “Iconografies bíbliques tridimensionals del Nadal” que ara presentem respon a un triple objectiu: eclesial, pedagògic i bíblic. Primerament respon a un objectiu eclesial, ja que entenem que l’activitat del Instituts Superiors de Ciències Religioses no es pot dur a terme al marge de la realitat eclesial local, és a dir, de la vida de la diòcesi que l’acull. Donat l’àmbit universitari d’on ha sortit aquesta reflexió bíblica visual, he cregut convenient cercar un altre ambient universitari eclesial que ho pugui acollir i, en aquest cas, s’ha concretat en la col•laboració de l’ISCREB amb el CCU (Centre Cristià dels Universitaris), el Centre Edith Stein, i en el seu espai d’exposicions conegut com Espai Von Balthasar que, des de fa uns dos anys, ofereix la possibilitat d’un lloc de trobada i diàleg entre l’art i la fe." (seguir llegint el text de presentació)

Icona "El posaren en una menjadora" (imatge de la dreta):

Partint de la idea inicial plantejada per l’enunciat de treballar i desenvolupar l’objecte icònic-bíblic d’un cub de cartró, he explotat la capsa antropomòrficament com una persona en posició de pregària. La part inferior esdevé una falda a on es disposa un plat amb decoració nadalenca i un recull de cites bíbliques que relacionen el bressol de l’Infant Jesús amb la menjadora del pessebre (Lc 2,6-7), el banquet escatològic (Is 25,6; Ap 19,17) i la celebració eucarística (Jn 6,48-51). (seguir llegint)

Free Download Christmas

Heu vist Matrix? Segurament recordareu l’escena en la qual en Neo, el protagonista de la pel•lícula, adquireix tot allò que li cal per dur a terme la seva missió descarregant-se els  programes més diversos de forma gratuïta. Armament? Amb un clic s’ho descarrega. Un curs de pilotatge d’helicòpters? Amb un altre clic s’ho descarrega, etc. Així mateix, molt sovint  sembla la nostra vida i el nostre comportament a la xarxa. Ens descarreguem impunement i sense gaires miraments tot allò que necessitem, sense cap mena de cost: posem “free download” al cercador seguit de l’objecte de la nostra atenció i arrambem amb el que calgui.

Ara bé, ens podem baixar allò que és realment important sense cap mena de cost? Sembla que, al final, acabem valorant allò que ens costa, allò que s’encabeix dins del que alguns reclamen com “la cultura de l’esforç”, o segueixen aquella dita de “tot té un preu”. Per altra banda, el que val pel món, anàlogament, també hauria de valdre per les nostres relacions i, més encara, per la nostra relació amb un Déu que ens ha mostrat un estil de vida autèntic (digues-li “salvació” si vols) deixant-s’hi la pell (Ef 1,7; Rm 3,25).(Seguir llegint a TSKV)

IIconografies bíbliques tridimensionals del Nadal

Com a professor de l'assignatura "Recursos per a l'Animació Bíblica" que imparteixo a l'ISCREB, m'he adonat que calia vincular l'assignatura al quotidià de la vida eclesial, de forma que els continguts i les reflexions sobre la matèria puguin revertir i crear sinèrgia amb els agents d'evangelització. Per altra banda, aquesta disposició de diàleg em permet treballar la competència d'interacció amb el medi físic, la competència social i ciutadana i la competència artística i cultural a partir de l'aprenentatge basat en projectes. En propers edicions del curs, si és que això es dóna d'aquí a dos anys, ja tinc aparaulat amb el professor Javier Velasco algun tipus de relació amb l'animació bíblica de la diòcesi però, en el curs present, he proposat als alumnes treballar l'animació bíblica a partir de la creació d'objectes tridimensionals que seran exposats en l'Espai Von Balthasar, al CCU (Centre Cristià dels Universitaris), al C/ Villarroel 81 (baixos), el proper dilluns 19 de desembre a les 19:00h. Vagi, doncs, per endavant la meva invitació a participar de la presentació d'aquests objectes que pretenen ser una "icona 3D" arran de la pregària dels textos bíblics d'Advent i Nadal proposats per la litúrgia d'aquestes dies.

Capella binària

Llegeixo amb interès la darrera proposta d’espai religiós de la web plataformaarquitectura: una capella creada el 2011 pel despatx FORM/Kouichi Kimura Architects, a la ciutat de Shiga, al Japó. L’autora de l’article diu que aquest petit lloc de culte està projectat en una petita habitació d’un edifici que es troba en una zona en desenvolupament i també argumenta que “A la Bíblia pots trobar molts textos sobre el contrast entre llum i fosca. Per exemple, “La llum brilla en la fosca” o “Déu va crear la llum. Déu separa la llum i la fosca”. L’arquitecte volia crear un espai de pregària justament inspirat per aquestes paraules de la Bíblia. La llum brilla ne la fosca. La llum simbolitza Déu mateix. No cal dir que la ubicació de la llum i la quantitat de llum influeixen fortament en l’expressió simbòlica. Per tant, es va decidir conduir la única llum natural que entra en el lloc de culte pel darrera de la creu. Això li dóna un efecte de creu flotant i permet l’existència de la llum superior que queda reflectida en el mur blanc”.

Al compartir la informació amb un amic, aquest em comenta que, més que una capella, a primera vista dóna la sensació de trobar-se en un bar o una cafeteria de disseny, fet que es corrobora pel banc corregut o el tipus de seients. Tot i que a aquest amic no li falta raó, recelo d’aquest tipus d’opinions perquè, al llarg de la història de l’espai de culte cristià, no són pocs els casos en els que s’ha adoptat diferents tipologies d’edificis civils d’ús profà com lloc per al culte, com ho són les mateixes basíliques o les domus ecclesiaes. (seguir llegint)

Il·lustracions d'Oliver Bonjoch a l'aula

Una de les dinàmiques que proposo als meus alumnes d'ESO i batxillerat, per tal de tractar la competència digital, és respondre als exercicis que proposo al blog e-deuk, on vaig penjo posts relacionats amb les matèries que imparteixo (Religió, Ètica i Dibuix Tècnic). 

Un dels posts que m'ha estat de més ajuda de cara a tractar el tema del cristianisme primitiu a quart de l'ESO ha estat el de Domus Ecclesiae, que he elaborat arran de la il·lustració del Dr. Oliver Bonjoch i que he pogut trobar en el seu blog d'il·lustrador. 

En aquesta imatge l'autor comenta: "Vaig imaginar com hauria pogut ser l’accés a una parròquia cristiana de Roma al segle III, quan el cristianisme no estava oficialment permès, però sí tolerat durant llargs períodes. Llavors, les comunitats cristianes es reunien en locals que havien estat botigues o magatzems, i que les fonts anomenen Domus Ecclesiae, que vol dir “la casa d’assemblees".

En el dibuix es veu com els cristians es troben sota el pòrtic d’un bloc d’habitatges, a la porta del seu local, en un carrer típic de la Roma imperial. Als pilars d’aquest pòrtic hi ha graffitis que mostren els primers símbols cristians: el peix, el crismó, l’àncora i l’anagrama de Jesús, per a identificar la proximitat d’una domus ecclesiae". 

La il·lustració ha estat l'excusa perfecta per poder parlar de la simbologia primitiva del cristianisme (el significat del Crismó, l'IHS o del peix), així com desmitificar i aprofundir en què és una església i quin significat té l'espai sagrat en el cristianisme.

La màquina de fer sermons

El meu amic O.Q. em va parlar un dia d'una "màquina de fer sermons". Donat que la homilètica (estudi de "l'art" de les homilies) forma part de l'assignatura que dono a l'ISCREB, avui m'agradaria poder parlar-vos-en a partir de l'escrit que ell va publicar en un post:

"M’informen que hi ha 59.049 maneres diferents de combinar els sintagmes d’aquest quadre. Calculant que es triguen cinc segons per construir i dir una frase, hi ha sermó per 84 hores seguides.

Quan, vaig a una missa d’entre setmana i, de sota el púlpit veig que el capellà s’absté de fer el sermó, en dono gràcies a Déu (sembla que els diumenges no se’n pot prescindir). El silenci és infinitament més edificant que qualsevol frase extreta de la màquina."

Eckhart i el temple buit

“Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms” (Mt 21,12)

“Mireu, comerciants són tots aquells que es preserven dels pecats greus i als quals els agradaria ser gent de bé i fer bones obres per agradar a Déu, com dejunar, vetllar, pregar i coses per l’estil; tot tipus d’obres bones, i les compleixen amb la finalitat que Nostre Senyor els doni alguna cosa a canvi o que Déu faci alguna cosa per ells que sigui del seu gust: tots ells són comerciants” (Mestre Eckhart. Traduït de “El fruto de la nada”, Siruela, Madrid 2008, pàg. 36)

Una de les crítiques més freqüents als temples contemporanis és la seva buidor. Ja va ser un escàndol quan Rudolf Schwarz va fer les remodelacions de la Sala dels Cavallers al Castell de Rothenfels-am-Main (1928/29). La primera operació que va fer l’arquitecte va ser el buidatge de les pre-existències com un acte alliberador i revolucionari, de “tabula rasa” espiritual:

“Sentíem que per mitjà dels nostres actes, quelcom d’aquí era destruït, ja que el primer que vàrem crear va ser un espai buit. Vàrem trobar el valor de destruir el vell perquè volíem provar quelcom totalment nou. No volíem crear quelcom buit, sinó crear una abundància diferent”. (seguir llegint)

CatalunyaReligió.cat et porta aquest pessebre a casa

Un naixement complert és el que sortejarem el 13 de desembre entre tots el qui formeu part de la Xarxa CatRel. Un pessebre de cinc figures de fang pintat. Aquí podeu veure'n els detalls.

El sorteig d’aquest pessebre serà entre totes les persones que us heu apuntat a la Xarxa CatReldurant aquest any. Si no en formeu part podeu apuntar-vos aquí abans del 13 de desembre i també entrareu en el sorteig. 

La Xarxa CatRel està formada per aquells lectors que també ens doneu el suport econòmic i ens ajudeu a cobrir els costos per poder seguint actualitzant cada dia el portal.

Entre altres promocions, els membres d’aquest Xarxa tenen accés a La Setmana de CatalunyaReligió i poden escollir si volen rebre el butlletí diari gratuït i/o un resum setmanal amb una selecció dels millors continguts del portal. El butlletí setmanal només és accessible per al membres de la Xarxa que ens ajuden amb una aportació econòmica anual i, a més de rebre'l per correu electrònic, poden consultar tots els resums anteriors en aquesta pàgina. (Properament el servei de butlletins també estarà disponible en castellà)

El guanyador o la guanyadora del sorteig rebrà a casa el pessebre sense cap cost. El dia de Sant Llúcia farem el sorteig perquè aquest any pugueu estrenar pessebre.

Reforma del cancell de Santa Maria del Pi (2)

(Segueix l'article anterior aquí)

Identificació dels requeriments de l’actual espai del cancell.

Requeriments funcionals:
La visió de la nau principal des de l’exterior es veu obstaculitzada per una fusteria excessiva i per un envidrament en males condicions de manteniment.
Hi ha un excés de protagonisme dels suports informatius que dificulten la visió de la nau principal i confonen a l’usuari.
L’actual il·luminació no significa l’espai arquitectònic del cancell. Els focus actuals enlluernen i resulten poc adients per un espai que ha de convidar a entrar en un espai d’alt pes cultural i de pregària.
L’actual quiosc es llegeix com una arquitectura estranya i aliena, no integrada, dins l’espai del cancell.
L’actual disposició de la persona que ha de controlar l’accés a la nau principal està situada al costat contrari i no té visibilitat.

Requeriments simbòlics:
L’actual envidrament no comunica el misteri que acull i celebra la comunitat parroquial.
L’actual espai del cancell no es proposa ni es llegeix com un espai pedagògic dels sagraments de la iniciació cristiana, ni dels misteris que l’espai de l’església acull i celebra.
Els Gegants del Pi no són visibles i resten amagats en un antic cancell que tampoc s’identifica com a tal.
Cal revaloritzar la figura de Sant Josep Oriol, inexistent en l’actual espai del cancell.
La Capella Baptismal resta amagada per l’armari dels Gegants del Pi i té poc protagonisme. A més a més, la capsa de la instal·lació elèctrica és visible i d’accés al públic.

Proposta de millora de l’espai del cancell de l’Església de Santa Maria del Pi.
Seguint els requeriments apuntats en l’apartat anterior, les propostes de millora contemplades es focalitzen en els següents apartats. (seguir llegint)

Teixint la pau

Aquest any m'han demanat a veure si podia fer un dibuix per la celebració de "La llum de la pau de Betlem", que organitzen des dels Minyons escoltes i Guies de Catalunya, on participen altres entitats d'educació en el lleure de caire confessional (Maristes, La Salle, MCEC, etc). M'he ajustat força al que m'havien demanat però li he volgut donar una connotació religios en l'actitud del nen, que està agenollat i "ofereix" la llana a l'àvia que està teixint una bufanda de la pau (el lema és "teixint la pau"). El dibuix original (sense el retoc que han fet per la composició del cartell) apareixerà publicat al proper Foc Nou de Desembre.

Reforma del cancell de Santa Maria del Pi (1)

Després d’una llarga temporada d’estudi i treball estic a punt de començar les obres de reforma del cancell de Santa Maria del Pi, que he projectat conjuntament amb els meus companys del despatx T113, la M. Viladot i en G. Giacalone, dels quals us en vaig parlar en el seu projecte per la Capella de Pentacosta del Casal Loiola, i amb els quals comparteixo el interès per l’arquitectura religiosa. Ara per ara, el projecte s’està tramitant a l’Ajuntament de Barcelona i ja ha passat satisfactòriament per la comissió de patrimoni, fet que mou a pensar en la seva prompta materialització.

Actuar sota la rosassa de la Basílica de Santa Maria del Pi és tota una responsabilitat i aquesta ens ha mogut a fer un estudi històric de l’espai subjecte a la intervenció (imatge de l'esquerra: vista de l'espai del cancell cap al 1920). L’espai de l’actual cancell està situat al darrer tram de la creueria, sota el cor, una volta de finals del s.XVIII – principis del s.XIX. En l’actualitat aquest espai serveix per distingir, espaialment, l’ús sagrat de la nau principal i de la Capella de la Puríssima Sang respecte l’espai informatiu de venda, de caràcter secular i, temporalment, entre el caràcter d’ús quotidià dels sagraments de l’eucaristia i la penitència a la Capella de la Puríssima Sang respecte l’ús de les celebracions eucarístiques dominicals a la nau principal. Aquesta darrera distinció no priva l’accés ocasional a la nau principal de caràcter devocional a les diferents advocacions marianes i dels sants que hi ha disposats en les capelles laterals - especialment la tomba i la Capella deSant Josep Oriol que en l’actualitat, paradoxalment, es troben en dues capelles laterals diferents -, tot i que la visita al santíssim sagrament es prioritza a la Capella de la Puríssima Sang. (seguir llegint)

Filòsofs de la sospita

Aquesta setmana he començat a explicar els filòsofs de la sospita a la classe de religió (Feuerbach, Marx, Freud, Nietzsche). Després d'explicar Feuerbach vaig preguntar als nois si estaven d'acord amb Feuerbach, és a dir, que Déu és una invenció humana i, per sorpresa meva, un 90% de la classe hi estava d'acord. Això m'ha donat que pensar. Els filòsofs de la sospita ja estan plenament integrats dins l'imaginari col·lectiu, han estat assumits institucionalment (només cal veure quins filòsofs entren a les proves d'accés a la univeristat). El veritable filòsof de la sospita d'avui és el creient, per això explicaré a Pascal, Kierkegaard o Simone Weil a classe i, si a algun laïcista no li agrada... que s'hi posi fulles.