Avui m'he trobat al Wilmer i al Leiber, dos infants de l'esplai de la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge, al Caprabo. Quan ens hem vist ens hem saludat amb entusiasme mentre la gent feia indiferentment les seves compres. Hem estat parlant un moment de com ha anat l'estiu, de les vacances, de les notícies de la seva família d'Ecuador i, sobretot, de lo bé que s'ho han passat al Casal-Menjador i als campaments del Juliol. Una altra vegada se'm confirma que no hi ha res millor que tenir un bon passat, carregat d'aventures, de cançons, d'amistats... aquest passat és el que fa que el primer que em preguntin és quan començarà l'esplai. Gràcies Pare perquè l'alegria d'aquests infants emigrants omple de sentit allò de "estigueu sempre a punt per donar raons de la vostra esperança" (1 Pe 3, 15) i que no es pot trobar en els grans volums de la Summa Teològica de St. Tomàs. Com ja deia l'Alioxa, protagonista d'Els germans Karamàzov, de Dostoievsky...“... mentre veig les vostres cares, les vostres carones, estimats nens. Potser no comprendreu el que us diré, perquè no sempre em sé expressar clarament, però us enrecordareu i després, quan sereu grans, ho comprendreu i veureu que tinc raó. Sapigueu que no hi ha res de més noble, de més fort, de més sa i de més útil, a la vida que un bon record, sobretot si ve de la primera edat, sobretot de la casa pairal. Us parlen molt de la vostra educació; ara bé, un record sant, conservat des de la infància, és potser la millor educació. Si fèssim provisió de records sants per tota la vida, seriem definitivament salvats. I fins si no guardem dins l’anima més que un bon record, aquest únic record ens pot servir un dia per salvar-nos.” (pag 827)
amDg
eloi aran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada