Dr. House o l'electrocardiograma de la fe
Inspirat en la serie “Dr. House” (que, per cert, darrerament està molt teològica) el grup de grans de l’Esplai Al Vent vam fer una dinàmica del trascendent en clau clínica: el cardiograma de la fe. Vam començar llegint un conte (“La gerra esquerdada”) i després, amb la música de la pel·li d’Amelie de fons, vam repartir unes cartolines a on els joves havien de fer una taula amb una variable temporal a la horitzontal i una variable d’intensitat de la fe en la vertical. Quan ja ho tenien ens vam separar per parelles per explicar-nos el cardiograma de la fe per, encabat, tornar-nos a trobar tots i explicar el cardiograma de la fe de la persona amb qui haviem estat. La reunió va acabar amb el “tunning” del salm 136, aquell que a cada frase va dient “perdura eternament el seu amor”. A la penúltima frase cadascú donava alguna raó per poder enllaçar la seva vida amb el “perdura eternament el seu amor”.
Va estar prou bé. Els joves van poder copsar que aixó de la fe és com una mena de procés que té elements que l’enforteixen o la fan devallar, etc. Pensat-ho bé, Jesús també vas fer el seu procés de la fe. També ell va tenir moments de goig i plena identificació malgrat les circumstàncies adverses com també va tenir moments per dir “Déu meu, per què m'has abandonat?". Tot pelgat és una mica com la serie esmentada, on es va fent el seguiment del pacient que va fent un procés de sanació que, sovint, va lligat amb un major coneixement de sí mateix.
Inspirat en la serie “Dr. House” (que, per cert, darrerament està molt teològica) el grup de grans de l’Esplai Al Vent vam fer una dinàmica del trascendent en clau clínica: el cardiograma de la fe. Vam començar llegint un conte (“La gerra esquerdada”) i després, amb la música de la pel·li d’Amelie de fons, vam repartir unes cartolines a on els joves havien de fer una taula amb una variable temporal a la horitzontal i una variable d’intensitat de la fe en la vertical. Quan ja ho tenien ens vam separar per parelles per explicar-nos el cardiograma de la fe per, encabat, tornar-nos a trobar tots i explicar el cardiograma de la fe de la persona amb qui haviem estat. La reunió va acabar amb el “tunning” del salm 136, aquell que a cada frase va dient “perdura eternament el seu amor”. A la penúltima frase cadascú donava alguna raó per poder enllaçar la seva vida amb el “perdura eternament el seu amor”.Va estar prou bé. Els joves van poder copsar que aixó de la fe és com una mena de procés que té elements que l’enforteixen o la fan devallar, etc. Pensat-ho bé, Jesús també vas fer el seu procés de la fe. També ell va tenir moments de goig i plena identificació malgrat les circumstàncies adverses com també va tenir moments per dir “Déu meu, per què m'has abandonat?". Tot pelgat és una mica com la serie esmentada, on es va fent el seguiment del pacient que va fent un procés de sanació que, sovint, va lligat amb un major coneixement de sí mateix.
1 comentari:
Una idea molt interessan aquesta del cardiograma de la fe. Mentre hi pensava m'he adonat que m'espanten les persones que tindrien una linia constantment elevada, sense cap moment de minima feblesa. Seria la marca del fanatisme? O no necessariament. No ho se, però es bona cosa tot allo que fa pensar.
Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada