Aquest passat divendres per la nit, després d’una esgotadora sessió d’esplai (al grup de mitjans van tenir 18 nens intentant fer figures de pessebre amb fang!), vam celebrar els 18 anys d’un dels monis. No entenc com s’ho fa per trobar temps per a tantes coses: la carrera d’ambientals, l’idioma estranger, l’esplai, les reunions dels Universitaris Loiola, un recés al mes... però, encara entenc menys, d’on treu tanta motivació per fer tot això amb tanta empenta. A l’excursió va aparèixer cap al final i va pencar en la recollida, que sempre és el que més costa. Aquí hi ha quelcom més que “la joventut”, aquí hi ha un nervi interior que mobilitza la persona i això es nota.Gràcies, Senyor, per l’AF, no tant per la quantitat de coses que fa o deixi de fer sinó per la seva manera d’afrontar la vida amb disponibilitat, generositat i ambició alhora. Tot plegat és molt “ignasià”, molt de cercar el “magis”... amDg... “Ad maiorem Dei gloriam”!
3 comentaris:
ole, ole i ole!
No dubtem de que a l'Esplai tenim monis que valen moltíssim. I aquesta nit tenim reunió. Però eren 17 Tormentos. T'has equivocat, jefe esplayero!
Ostres, això sí que és fer coses! I no per passar-ho bé sinó per servir, enriquir-se... es tendeix a pensar que el lleure s'ha d'invertir en coses hedonistes i ens oblidem que amb coses menys placenteres però que ens fan créixer, doncs això, vivim més intensament. Un bon exemple aquest.
Publica un comentari a l'entrada