Aquesta tarda hem tingut la 4rta sessió del seminari "Fonaments per a un Temple Virtual" del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, el tema era el de les identitats virtuals. Per no allargar-me citaré els temes que hem estat debatent: realitat augmentada i virtualització del cos, les comunitats virtuals, fragmentació o alliberament de la identitat?, la intel·ligència col·lectiva...
Ha estat una sessió entretinguda perquè en Manolo i jo hem apostat per donar per suposat que els participants s’havien llegit els documents de la plana web del seminari i ens hem dedicat a anar esperonant el debat enlloc d’explicar-los o rellegir-los. Hi ha una música de fons que es va formulant a poc a poc: el temple virtual no és quelcom construït, ni una plana de contingut religiosos fixats i estàtics, ni 100 mil·lions de planes parlant de Jesucrist... tot això seria contrari al mateix esperit que va construir internet. Més aviat, el temple virtual és un espai d’interrelació comunitària a on actualitzar la fe. Un espai d’acollida i trobada com també de llançament d’iniciatives i propostes. De la mateixa manera que la Bíblia és resultat d’un procés de sinèrgia entre una comunitat creient, uns fets concrets, una certa vivència de la fe i l’enton cultural, ara cal fer un nou esforç d’inculturació comunitària, una nova actualització de l’evangeli com ho van ser els mateixos evangelis (No hi ha doncs diferència entre “Sagrada Escriptura” i “Tradició” en tant que la mateixa escriptura és fruit d’una tradició comunitària). No podem entendre la “tradició” com a quelcom estancat sinó com un procés permanentment en construcció que arrela en el Jesús Històric (“el natzarè”) i en les seves manifestacions actualitzades al llarg de la Història fins als nostres dies.
Bé, tindria “rotllo” per estona així que, de moment, ho deixaré aquí.
amDg
eloi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada