dimecres, de novembre 29, 2006

La efímera vida dels carquinyolis de l’Espluga

L’Albert ens ha dut una capsa de carquinyolis i pastes típiques de l’Espluga del Francolí després d’haver-hi anat el cap de setmana per a visitar la familia. La capsa restava ben embolicada però, al vespre, ja ha aparegut oberta: s’ha obert la veda !!!! La darrera capsa no va arribar a les 24 hores. Som golafres? La ciència empírica diu que sí però, què hi ha de més entranyable que uns quants companys xerrant sobre com ha anat el dia a la cuina de la comunitat mentre es van sucant els carquinyolis amb moscatell o un got de llet?

Gràcies, tieta de l’Albert, per aquest detall que es repeteix per tercera vegada! Esperem que l’Albert vagi a veure-us més sovint perquè aquests carquinyolis, poc a poc, van esdevenint tot un símbol per a nosaltres.