Deconstruint “Dr. House”
El capítol d’avui (el primer que posen, que és el de la nova temporada) del Dr. House l’he trobat francament genial, tota una classe de “teologia fonamental”: Per què creure?, per què confiar? Per què el mal? Per què l’eternitat? etc.
Sinopsi del capítol: Una noia apareix violada a la consulta que en House detesta tant de fer perquè no li agrada tractar amb els pacients, però s’hi veu obligat perquè la Directora d el’Hospital el presiona de cara a que guanyi en “humanitat”. La noia violada només vol parlar i tractar-se amb en Haouse perquè hi troba quelcom i, quan és derivada a una altra, intenta suïcidar-se. Un cop ingressada, en house s’en fa càrreg tot i que no sap què contestar a les preguntes personals que la noia li fa sobre el seu dolor, sobre el seu secret dolorós. House demana consells als seus col·laboradors, però tot són respostes diferents que no l’ajuden. Intenta explicar el seu secret dolorós a la noia, però aquesta copsa que no és del tot veritat i no es conforma amb un “arquetip”, ella vol sentir la veritable història personal d’en House. Després resulta que està embarassada a resultes de la violació i vol tenir el fill. En un moment determinat, ell se l’emporta a donar un tomb per un parc molt maco. Un cop allà segueixen discutint sobre l’eternitat o la materialitat, el sentit o la irracionalitat de la vida, etc. Arriba un punt en que ella venç les reticències d’en House i aquest li explica el seu secret. És a partir d’aquí que ella comença a sanar i a explicart com va ser la seva violació.
House “endins”:
1_ Interessant que una sèrie tan popular tracti temes tan profunds. Ja m’agradaria veure una sèrie catalana d’aquest nivell i no les frivolitats d’adults que es comporten com adolescents. Això sí, en les sèries catalanes tot és súper progre i “políticament correcte”, mentre que en House no ho és.
2_ Interessant també la pedagogia de la directora de l’hospital. Vol que en House tracti persones i no que es retiri a lluitar contra les malalties tancat en el seu despatx. Sant Francesc Xavier recomanava als joves missioners de les Índies que passéssin moltes hores confessant i escoltant a la gent, aquesta era la millor “inculturació”. Ell en deia “anar als llibres oberts” de la vida.
3_ Per ser solidari cal davallar als inferns. La noia ha intuït que en House també té un secret dolorós, que ha patit molt, i per això es resisteix a ser tractada per un altre metge. Ella no para fins que no descobreix el secret dolorós del doctor. Amb Jesús passa quelcom semblant. Confessem el “davallà als inferns”, diem que és el Déu fet carn (que patí de veritat), i no és quelcom casula. Només aquest abaixament de Jesús certifica d’alguna manera que pugui ser solidari amb la gent que pateix. Qui no pateix no entén a Jesús. La solidaritat es dóna des de les arrels, des d’allò més baix.
4_ La veritat abstracta no salva / La veritat que salva no pot ser abstracta. La noia no vol altres històries sinó el testimoni personal del dolor d’en House. Ell es pregunta el perquè i no troba cap resposta, però és el seu testimoni sincer i lliurat el que obre el camí de sanació de la noia. La noia subratlla que la vida és un conjunt d’habitacions successives en les que ens trobem acompanyats per gent diferent. La vida té sentit si cadascuna d’aquestes habitacions particulars ténen sentit. El que importa és la relació ara i aquí entre dues persones, això és el que ella demana.
Bé, ho deixarem aquí. Espero que els qui no veieu en “House” no us hagi avorrit massa.
El capítol d’avui (el primer que posen, que és el de la nova temporada) del Dr. House l’he trobat francament genial, tota una classe de “teologia fonamental”: Per què creure?, per què confiar? Per què el mal? Per què l’eternitat? etc.Sinopsi del capítol: Una noia apareix violada a la consulta que en House detesta tant de fer perquè no li agrada tractar amb els pacients, però s’hi veu obligat perquè la Directora d el’Hospital el presiona de cara a que guanyi en “humanitat”. La noia violada només vol parlar i tractar-se amb en Haouse perquè hi troba quelcom i, quan és derivada a una altra, intenta suïcidar-se. Un cop ingressada, en house s’en fa càrreg tot i que no sap què contestar a les preguntes personals que la noia li fa sobre el seu dolor, sobre el seu secret dolorós. House demana consells als seus col·laboradors, però tot són respostes diferents que no l’ajuden. Intenta explicar el seu secret dolorós a la noia, però aquesta copsa que no és del tot veritat i no es conforma amb un “arquetip”, ella vol sentir la veritable història personal d’en House. Després resulta que està embarassada a resultes de la violació i vol tenir el fill. En un moment determinat, ell se l’emporta a donar un tomb per un parc molt maco. Un cop allà segueixen discutint sobre l’eternitat o la materialitat, el sentit o la irracionalitat de la vida, etc. Arriba un punt en que ella venç les reticències d’en House i aquest li explica el seu secret. És a partir d’aquí que ella comença a sanar i a explicart com va ser la seva violació.
House “endins”:
1_ Interessant que una sèrie tan popular tracti temes tan profunds. Ja m’agradaria veure una sèrie catalana d’aquest nivell i no les frivolitats d’adults que es comporten com adolescents. Això sí, en les sèries catalanes tot és súper progre i “políticament correcte”, mentre que en House no ho és.
2_ Interessant també la pedagogia de la directora de l’hospital. Vol que en House tracti persones i no que es retiri a lluitar contra les malalties tancat en el seu despatx. Sant Francesc Xavier recomanava als joves missioners de les Índies que passéssin moltes hores confessant i escoltant a la gent, aquesta era la millor “inculturació”. Ell en deia “anar als llibres oberts” de la vida.
3_ Per ser solidari cal davallar als inferns. La noia ha intuït que en House també té un secret dolorós, que ha patit molt, i per això es resisteix a ser tractada per un altre metge. Ella no para fins que no descobreix el secret dolorós del doctor. Amb Jesús passa quelcom semblant. Confessem el “davallà als inferns”, diem que és el Déu fet carn (que patí de veritat), i no és quelcom casula. Només aquest abaixament de Jesús certifica d’alguna manera que pugui ser solidari amb la gent que pateix. Qui no pateix no entén a Jesús. La solidaritat es dóna des de les arrels, des d’allò més baix.
4_ La veritat abstracta no salva / La veritat que salva no pot ser abstracta. La noia no vol altres històries sinó el testimoni personal del dolor d’en House. Ell es pregunta el perquè i no troba cap resposta, però és el seu testimoni sincer i lliurat el que obre el camí de sanació de la noia. La noia subratlla que la vida és un conjunt d’habitacions successives en les que ens trobem acompanyats per gent diferent. La vida té sentit si cadascuna d’aquestes habitacions particulars ténen sentit. El que importa és la relació ara i aquí entre dues persones, això és el que ella demana.
Bé, ho deixarem aquí. Espero que els qui no veieu en “House” no us hagi avorrit massa.
3 comentaris:
Tot el contrari, potser ara m'animaré a veure la sèrie. Fins ara m'havia resistit! Una abraçada. Cristina E
Em vaig quedar a meitat de capítol (exàmens...) i ho tinc gravat per poder-ho veure demà: enganxa!
Es veu que el d'ahir va ser el més vist a EUA i que el dirigia el director de "El hijo de la novia" (això deia un d'aquests diaris gratuïts).
Es notava que era diferent perquè no seguia l'esquema típic de: malalt - proposem malaltia - ens equivoquem - proposem una altra - casi mor - el salvem.
M'agrada la sèrie, però si segueix massa un sol esquema, perd molta gràcia!
Estic absolutament enganxada al Dr. House. Té raó la Cristina que segueix bastant un esquema. I m'agrada molt que sigui tan incorrecte, que digui el que pensa d'una manera tan descarnada.
Us recomano que el mireu en versió original, jo me'l baixo d'internet, perquè el doblatge és pèssim.
I m'agrada molt, Eloi, que li treguis tanta punta a les coses. Segur que molta gent quan el va veure no va pensar tot el que ens has fet pensar. Està bé,molt bé.
Publica un comentari a l'entrada