dijous, de juliol 05, 2007

Déu també dorm al carrer

La setmana passada vaig estar amb una germana meva amb la que tenia un dinar pendent. Va ser una trobada molt maca (no hi ha res com tenir germanes que et cuidin!) i la sobretaula va donar molt de sí. Ella fa anys que és voluntària d’Arrels, una fundació que treballa pels “sense-llar”, i es dedica a “fer carrer” juntament amb una altra persona. Eps!, al tanto!, “fer carrer” no és el que normalement la gent pensa!. Aquest voluntariat consisteix en anar passejant pel carrer i fer amistat amb els sense-llar, acompanyar-los, estar a disposició del que demanin... tot esperant que, algun dia, vagin a visitar el centre d’Arrels i, a partir d’aquí, anar refent la seva vida.

Com que sap que estic ficat en el mundillo aquest dels blocs, m’ha anotat un parell de blocs d’uns companys seus voluntaris: en Miquel Julià (“Todo el tiempo del mundo”) i l’Enrique Richard, de qui us recomano la lectura “Dios también duerme en la calle”. Com veureu, són dos blocs que valen la pena perquè fan una reflexió del voluntariat que duen a terme des d’una perspectiva molt humana i sincera, des de l’arrel del cor. Potser no tenim temps, o no ens atrevim, o tenim la vida encaminada cap a altres bandes que no ens permeten fer voluntariats, però llegir aquests blocs val la pena perquè ens apropen a una altra manera de veure els carrers que trepitjem.

2 comentaris:

Enrique ha dit...

Gracias por tu recomendación. Pienso que es importante tener una ventana abierta para tanta gente (demasiadas) que no tienen ni tabiques en sus casas y que pasan desapercibidas o nos molesta su suciedad en estas ciudades "tan limpias". Saludos para Mireia. Nos seguiremos viendo.

Miquel Julià ha dit...

Tot i que personalment no ens coneixem, moltes gràcies, Eloi, pel teu gest de comentar els nostres blogs en el teu. Felicitats per la tasca de divulgació que estàs fent!!
Miquel