dilluns, de juliol 16, 2007

Fotolloc anímic

La sang negra de la víctima rellisca per la suau pendent de la taula de dibuix fent un menadre al voltant del teclat fins degotejar vers el precipici de l’espartana habitació. Mentre els companys de comunitat resten embaladits i atents en l’alienació general del darrer capítol de la temporada del CSI, l’investigador transcendental Elohim s’afanya a netejar i memoritzar l’escena de tan horrorós espectacle. Ah, Déu meu!, Ah, anyell xinés degollat!, Quantes vinyetes s’han quedat sense veure la llum!, Quanta tinta derramada sense profit!, Quants balbuceigs teològics desgrafiats!. La tinta s’escampa pel terra de l’habitació i, amb ella, la líquida mediació que possibilita part de la meva vida. Ella se n’ha anat depressa, sense cap altra nota de comiat que un bes enclastat al terra. Plora el meu teclat el rastre de tal catàstrofe i jo resto desolat i entotsolat, com cada nit, intentant acceptar, un dia més, que el que està escrit... ja està escrit.

2 comentaris:

Sara ha dit...

Ai, que em faràs plorar amb una crònica tan desoladora!

En comptes de pensar en la tinta derramada sense profit, pensa en tota aquella que sí ha vist la llum pública i ha alegrat a tots aquells que l'han contemplada. ;-)

Una "question", Elohim, tan gran és el desastre com perquè el gran tipp-ex no el pugui solucionar? Igual aquests arquitectes sou massa perfeccionistes, però a mi una taca blanca no em molesta pas!

Aps, i pel que fa a deixar-me bigoti... ni pensaments!!! jijiji

Casal al Vent ha dit...

Hauries de matissar que no tots els companys de comunitat resten enganxats a la tele... ho dic pq en ma vida he vist un capítol del CSI, per exemple i per mantenir el rigor dels teus comentaris.