diumenge, de juliol 29, 2007

La metàfora viva
Surto al balcó amb un llibre però, com sol passar, em distrec mirant els vaixells amarrats a les Illes Medes, el trànsit de la carretera cap a Torroella de Montgrí o les aus que naveguen lliures pels aires com un Joan Salvador qualssevol. No he obert “La metàfora viva” d’en P. Ricoeur però, posats a fer metàfores amb la vida, amb aquest balcó em basta. El brogit estival del poble s’alça com el remor del mar als meus peus. Paisatge que em supera, que no em puc empassar d’una glopada ni abastar d’un cop d’ull... tot plegat em recorda l’anècdota d’aquella pel·lícula de “El cartero y Pablo Neruda”, en l’escena en que el protagonista, mirant mar, es pregunta “Y ésto... ¿de qué será metáfora?”.

1 comentari:

Tonificante ha dit...

Haig de fer un post sobre 'Il postino', gran pel·lícula. L'actor va morir poc després de fer la peli... És de les poques pelis que em fan plorar al final després de tenir-me emocionat durant més de mitja hora... És maco el contrast cultural entre Neruda i el carter però la gran sensibilitat del noi, la bellesa i humilitat de la noia... l'amor que es fa present inexorablement en un guió esplèndit amb tocs castissos com els de la mamma de la noia... que trobis moltes metàfores poeta!