No sé a quina part de l'Ètica a Nicòmac, d'Aristòtil, el filòsof diu que "el constructor es fa construïnt". Hi estic força d'acord, sobretot ara que he començat a treballar en un despatx d'arquitectura. Portava moooolts anys fent "arquitectura abstracta" a l'escola i ara ja és el moment de llençar-me a la professió. El dimecres aniré a fer una visita a una obra acabada amb una companya de la feina per veure "in situ" què és el que s'espera del meu treball i prendre nota de l'estil i manera de procedir de l'empresa. Si ahir em vaig "empollar" els llibres blancs (vindria a ser un "llibre d'estil" de l'empresa) farcits de detalls constructius, ara toca començar a entendre'ls i jugar amb ells, a projectar. Ja sé que em paguen i no em fan cap favor perquè és la meva feina, però estic enormement agraït de haver trobat aquesta feina. Ja tocava. Estic "en construcció"!
5 comentaris:
ei,
no sabia que estaves treballant, mooolt bé, i moltes felicitats artista!
Núria
Bona sort, Eloi!
treballant d'arquitecte! tot i que aquest any he deixat arquitectura, em fas certa enveja (de la bona)! gaudeix molt de la feina, però sobretot de l'arquitectura!
per cert! m'estic llegint el teu llibre (regal de reis) i m'està agradant molt... m'encanta el suc que se li pot treure de cadascun dels temes que tractes!
felicitats pel llibre, i per la feina!
Gràcies a tots!
Núria... qda pendent un kfe!!!
Francesc... uix, encara no et coneixia! M'ha agradat el teu bloc!
Arantza... ja no estàs a l'etsab?, què estàs estudiant ara?. Sobre el llibre: per això el vaig fer! Ser cristià és mirar les coses com les ira Jesús, amb tendresa (malgrat tot). Espero que et pugui servir d'alguna cosa.
Doncs bona feina, arquitecte. :-)
Publica un comentari a l'entrada