Ahir vaig fer la primera entrevista de treball. El lloc, la filosofia i les condicions són molt millors del que m’hagués pogut imaginar i espero que pugui incorporar-me aviat a la feina. Així i tot, no vaig poder evitar tenir l’estranya sensació de venir “d’un altre món”, doncs el book i el currículum que vaig mostrar no eren per menys: treballs de disseny gràfic relacionats amb el món de la pastoral escolar, pòsters “naïf”, algun exemplar de les vinyetes dominicals o de la secció de la “Fauna Parroquial” que publico a Foc Nou, les portades dels Quaderns EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat), etc. Tans sols hi havia un parell d’imatges relacionades directament amb l’arquitectura. Per sort, el meu interlocutor es mostrà força receptiu amb la meva trajectòria vital i la conversa em recordà a la que Herman Hesse narra quan el jove Siddharta s’entrevista amb un comerciant per trobar feina:
“ (mercader) - Pero permíteme: si no posees nada, ¿Qué cosas quieres dar?
(Siddharta) - Cada qual da lo que tiene. El guerrero da su fuerza; el mercader, su mercancía; el maestro, sus conocimientos; el campesino, su arroz; el pescador, sus peces.
- Muy bien. Y ahora dime ¿Qué es lo que tú puedes dar? ¿Qué has aprendido? ¿Qué sabes hacer?
- Sé meditar, esperar y ayunar.
- ¿Es todo?
- Sí, creo que es todo.
- ¿Y de qué te sirve? El ayuno, por ejemplo, ¿para qué es útil?
- Es muy útil, señor. Cuando un hombre no tiene qué comer, lo más inteligente será que ayune. Si, por ejemplo, Siddharta no hubiera aprendido a ayunar, ahora tendría que aceptar qualquier empleo, en tu casa o en otra parte, pues el hambre lo impulsaría a ello. Pero, al ser como es, Siddharta puede esperar tranquilamente, pues desconoce la impaciencia y la necesidad; puede aguantar el asedio del hambre largo tiempo, y encima reírse de él. Para eso, señor, sirve el ayuno. (...)”
(“Siddharta”, Herman Hesse, Edit. Plaza&Janés, BCN 1993, pag 92-93)
doncs això... a esperar i dejunar! (d'altres en diuen "a Dios rogando y con el mazo dando")
4 comentaris:
Endavant i molta molta sort en aquest nou camí que comencès, amb molta valentia.
Que Deu et beneixi!!!
Petons,
Mercè Ventura
Ànims Eloi!
Trobar feina és dur i a vegades decepcionant... però Déu ens té preparada una feina que encaixa perfectament amb nosaltres. Només cal buscar-la! (també va per mi...)
Records,
Cris Búcar
Gràcies Cris i Mercè! avui signo contracte i estic contentíssim!!! dilluns començo a treballar!!! (ja tocava!)
Felicitats per la feina Eloi!
Una abraçada,
Eugenia
Publica un comentari a l'entrada