Aquest cap de setmana hem tingut sortida els de l’Esplai Al Vent, de la parròquia Mare de Déu de Bellvitge. Si he d’escollir un moment especial em quedaria amb el taller culinari, del dissabte al migdia. La cuina del Casal Arrupe estava a petar de monitors i nens implicats en una gran tasca: fer el dinar. Uns pelat patates amb gran esmero, d’altres plorant les cebes, una monitora i dos compintxes preparant la pasta de les creps... els més petits, els “huracanitos”, de 8 anyets, ens veien tan ficats en el tema que ens preguntaven què podien fer. Se’ls va encarregar parar taula i ho van fer amb tanta dedicació que van posar aigua a cada got sense que ningú els ho digués. Serà que hem de fer una societat gastronòmica enlloc d’un esplai? Potser no, però certament hem redescobert les possibilitats educatives de quelcom tan primari com és el menjar.
Gràcies, Jesús, per aquesta estona culinària. La cuina ha estat per una estona el nostre “temple familiar” vora el caliu dels fogons i de l’amistat. T’imagino vora la llar allà a Natzaret o amb els deixebles.
2 comentaris:
Je, no hi ha res com el treballar en equip per una tasca comuna
T'uneix i et dona força per continuar
Fins aviat
Esta clar que el menjar agermana i els fogons fan companyonia!
Publica un comentari a l'entrada