diumenge, de juliol 08, 2007

Camp de treball urbà TSKV’07

Acabo d’arribar de passar el cap de 7mana amb la gent del camp de treball urbà TSKV’07. Altres anys havaia estat participant en la preparació i execució del camp de treball, però aquest any només hi he pogut participar com a ajudant (anar a comprar, preparar sopars, etc). Com ja és costum el cap de 7mana de la meitat del camp hem anat a Can Barba, a Collçerola, per a conviure, descansar, fer dinàmiques de grup i, com no, fer estones de reflexió i pair el que estem vivint.

Aquest any hi ha uns vint-i-tres participants, la majoria de Lleida però també hi ha participants de les escoles del Sant Ignasi de Sarrià, l’ETPClot i tres universitaris. Els responsables del camp de treball tenen diferents graus d’implicació i tasques. Alguns d’ells estan fent de monitors en els llocs de voluntariat (Casal-Menjador de Bellvitge, Cottolengto del Pare Alegre, Casal-Menjador Gavina del Raval, Casal d’Estiu de l’escola Sant Pere Claver del Poble Sec i Menjador de les calcutes) i d’altres treballen durant el dia i s’afegeixen al camp de treball al vespre per preparar i realitzar les activitats per als voluntaris. Tots plegats sopen, dormen i esmorzen al Casal Loiola, un lloc cèntric e Barcelona, i durant el dia es dispersen a fer les seves activitats.

El cap de 7mana ha estat força intens i hi ha hagut temps per a tot, fins i tot per a remullar-se amb una guerra d’aigua per combatre la calor. El punt àlgid ha estat la vetlla de pregària de dissabte al vespre. L’activitat ha començat amb una caminata nocturna en la qual hi ha hagut diferents parades per escoltar testimonis d’esperança donats de primera mà pels responsables del camp de treball. Després hem tingut una estona de pregària acompanyada per cants de Taizé. Total, que vam a anar a dormir a les dues de la matinada.

El dia d’avui ha seguit el tó de reflexió de la nit, això sí, després d’ingerir una bona xocolata desfeta i una sobredossi de café intravenós (Edu!, quin espit!). En Marc Vilarassau ha vingut de Lleida juntament amb la Marta per celebrar l’eucaristia, justa bans de dinar i plegar per tornar cap a BCN. Ara tenen una 7mana per endavant, ja saben què els espera als seus llocs respectius de voluntariat i encaren aquesta recta final amb moltes ganes, des de l’agraïment i la consciència de viure quelcom que els està “marcant” i “desmarcant” de tantes altres activitats d’oci que els ofereix la societat de consum... plenament legítimes, però menys plenificants.

6 comentaris:

Waipu Carolina ha dit...

Qué activitats tan maques! molt bonic el teu bloc.
un salutació

Anònim ha dit...

Bon dia Eloi,

acabo de fer una lectura molt r�pida del que esteu fent aquests dies en el camp de treball urb� i ho trobo molt positiu. M'alegra que treballeu solidariament amb tantes persones que ho necessiten i despr�s pogueu disfrutar de l'espai per compartir totes les experi�ncies viscudes.

Endavant una vegada m�s amb totes les tasques que dueu a terme la tropa dels jesuites.

Per cert com va el teu projecte? l'altre dia vaig anar a la defensa del Alex i el Dani i va ser fant�stica!!!

Un peton�s ben fort i molt bon estiu,


Merc� Ventura

Anònim ha dit...

eloi, gràcies per donar un cop de mà, i gràcies per fer-nos concret que l'amor que es dóna es multiplica! seguim plegats en la revolució de l'amor!
(perdona, m'ha sortit un comentari una mica hòbbit... ;))
malgo

Anònim ha dit...

Moltes gracies pel GRAN ORQUITO que portes dins !!!!!!!!!!!

Un REGAL !!!!

La Reina


De moment aguanto. No tardis. la cosa pinta cada cop mes hobbit!!!!!!

La orca.

Que no falti mai el cafe intravenos.
Lopez, des de Cuba!!!

Cris Ruano ha dit...

Visca els teletubbies, els hòbbits, els orcos... la propera pasqua (i el proper camp de treball) hauria de basar-se en tot el mundillo d'estranys personatges que Tolkien va crear: no caldria buscar actors! ;)

gràcies per compartir aquell cap de setmana!

Anònim ha dit...

Bones Eloi!
em van dir que passes a donar un cop d'ull que el blog estava molt bé, i realment, n'esta!

Simplement donar-te les gràcies per haver passat aquell cap de setmana amb nosaltres i, més concretament, per les agradables estonetes amb la guitarra! Sincerament, les vaig agrair molt :)

molts records als participants del camp de treball (directament o indirecta) i una forta abraçada a tots!!

Ens veiem a la pasqua!!
des d'almacelles (lleida),
Ares


PD: eduard.. jo no he tingut la sort de sort d'anar a cuba ; )