Harry Potter... deixeu que els infants s’acostin a mi.
Aquesta 7mana he tingut doble sessió de cinema perquè, després de veure “Odette Toulemonde” fa uns dies, ahir vaig anar a veure “Harry Potter i l’Ordre del Fènix” amb un parell de xavals, dos germans, de l’Esplai Al vent. Els companys de casa, que ja em coneixen, al veure’m arribar ja em feien broma sobre si en Harry Potter tenia algun “rol crístic” (ja,ja,ja!, no es poden tenir secrets entre companys!). Aquesta vegada no faré cap comentari de tall teològic, només dir-vos que no em vaig enterar massa de la pel·lícula perquè només he vist els dos primers lliuraments i aquesta ja era la quarta. Menys mal que els xavals són uns fans del Harry Potter, havien llegit totes les altres novel·les i vist totes les pel·lícules, i m’ho van explicar tan bé com van poder. Resulta curiós que uns infants que tenen problemes amb els estudis s’empassin tots aquests llibres. Fins i tot sabien quan apareixeria la traducció castellana del setè i darrer volum de la nissaga!.
Gràcies, Senyor, per aquesta skapada al cinema amb aquests infants. Si Pau VIè es lamentava del divorci entre la fe i la cultura en el món actual, ahir vaig comprobar que la millor inculturació de l’evangeli a voltes passa per fer-se com un infant i deixar-se instruir per ells.
Aquesta 7mana he tingut doble sessió de cinema perquè, després de veure “Odette Toulemonde” fa uns dies, ahir vaig anar a veure “Harry Potter i l’Ordre del Fènix” amb un parell de xavals, dos germans, de l’Esplai Al vent. Els companys de casa, que ja em coneixen, al veure’m arribar ja em feien broma sobre si en Harry Potter tenia algun “rol crístic” (ja,ja,ja!, no es poden tenir secrets entre companys!). Aquesta vegada no faré cap comentari de tall teològic, només dir-vos que no em vaig enterar massa de la pel·lícula perquè només he vist els dos primers lliuraments i aquesta ja era la quarta. Menys mal que els xavals són uns fans del Harry Potter, havien llegit totes les altres novel·les i vist totes les pel·lícules, i m’ho van explicar tan bé com van poder. Resulta curiós que uns infants que tenen problemes amb els estudis s’empassin tots aquests llibres. Fins i tot sabien quan apareixeria la traducció castellana del setè i darrer volum de la nissaga!.Gràcies, Senyor, per aquesta skapada al cinema amb aquests infants. Si Pau VIè es lamentava del divorci entre la fe i la cultura en el món actual, ahir vaig comprobar que la millor inculturació de l’evangeli a voltes passa per fer-se com un infant i deixar-se instruir per ells.
2 comentaris:
Hola Eloi, per veure la ciutat des de l'òptica dels infants et recomano el llibre d'en Francesco Tonucci, la Ciutat dels Infants. Veuràs com tot seria molt més fàcil.
Xesco
gràcies Francesc!, interessant títol, m'ho miraré.
una abraçada ben forta "ché!"
Publica un comentari a l'entrada