Amidaments estimatius

Arquitectura UPC: “Nulla aesthetica sine ethica”

La Universitat Politècnica de Catalunya m’ha fet saber que no em donaran cap crèdit de lliure elecció pel Diploma de “Director en activitats en el lleure” que em va ser expedit per la Generalitat el passat estiu. M’he quedat glaçat i, al arribar a casa, he pogut comprobar a la pàgina Gencat que, mentre la majoria de les altres universitats de Catalunya reconéixen aquesta diplomatura donant entre 5 i 8 crèdits de lliure elecció, la UPC certament no hi figura. Aquí no hi ha res a fer i no paga la pena que protesti per via legal, però aprofito aquest espai per a una reflexió de justícia.

Com pot ser que es dónin crédits de lliure elecció per un seminari sobre “Fonaments per a un Temple Virtual”, que jo mateix dirigeixo, del que la UPC en sap ben poca cosa i no per la diplomatura de Director en el lleure? A mi no em posaran a la garjola per opinar sobre els fonaments del temple virtual però, en canvi, endur-me nois i noies de Bellvitge fóra de casa us asseguro que és una activitat explossiva i de risc personal i comunitari. La indignació augmenta quan també es reconéixen crédits per cursets de ball o d’esports. On queda el compromís social de la UPC? És que 4 cursets cursets monogràfics de 20 hores, un curs intensiu de 80 hores en dues setmanes, 175 hores de pràctiques, una memòria de direcció d’activitat en el lleure i un “treball d’aprofundiment” no tenen molt més pes que la infinitat de cursets “xorres” que la UPC reconeix?

Ho trobo realment insultant, més encara quan me n’adono que es reconéixen crédits per haver treballat en llocs dubtosos de pertànyer al món acadèmic o professional. És que pel fet de dur una tasca d’educador professional com a voluntari tampoc compta per a res?, Necessitem el filtre d’un contracte per a ser valorats? Doncs resulta que a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge acabem acollint als infants amb problemes socials que l’espai “professionalitzat” que tenim a 20 metres no agafen. El filtre contractual no garanteix la validesa de la tasca feta.

Senyors de la UPC, estudiants d’arquitectura, només els recordo la cèlebre frase que digué el professor Valverdeprofessor d’estètica a la UB, quan va dimitir com a protesta per l’expulssió d’Aranguren, professor d’ètica, pel règim franquista: “Nulla aesthetica sine ethica. Ergo apaga y vámonos” (No hi ha estètica sense ètica...).