Amidaments estimatius

Esplai 4ever

Aquest diumenge per la tarda els monitors del Centre d’Esplai Nocturn “Al Vent” vam tenir una sessió maratoniana d’avaluació + pregària de Taizé a l’Església del Sagrat Cor + sopar “guarro” (hamburgueses i altres espècimens càrnics a excepció del que escriu que està a règim). Aquesta tarda m’he estat una bona estona barallant amb els post-its de la dinàmica d’avaluació i, buff, quina feinada!. L’habitació ha quedat folrada de paperets de colors mentre anava passant a l’ordinador els ítems dels monitors. Així i tot, ha estat una estona molt maca que m’ha tocat la fibra sensible (sí, sí, a un “homenot” com jo). Repassant els ítems d’avaluació he anat donat gràcies per aquest tercer curs d’esplai “fronterer”, a les tantes de la nit, en aquest mar de blocs de vivendes d’un barri popular de les afores. Ha estat una experiència tan maca!, i, com canten Els Pets, “hi ha tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les”!.

Em sap greu deixar de ser cap de l’esplai, però és el que cal i la meva continuïtat seria més un destorb que una ajuda. Jo ja l’he vist néixer, ara toca que d’altres prenguin el relleu i comparteixin aquesta tasca tan “contracultural” (ho dic per l’article de l’Avui que tant està rondant per internet i que, com, no, nosaltres també hem llegit en la reunió intempestiva del divendres). Com diu la pregària de Sant Ignasi “Vós m’ho heu donat, a Vós, Senyor, ho torno. Deu-me el vostre amor i gràcia que aquesta em basta”. Res, ja ho veieu, deixaré de ser cap d’un esplai “súper-mega-guai-plural-i-alternatiu” per dur un grupet de confirmació explícitament confessional. No em queixo, perquè aquesta és la vida que he escollit i “l’abaixament” (la kènosi de l’Himne de Filipencs) en forma part. És allò de “contigo pan y cebolla” (alegries i penes). Aquí s’acomiada el ja ex-cap de l’esplai “Al Vent”.