divendres, de juny 22, 2007

La darrera pregària de Westerbork

Ei!, clicant la foto vas a petar al post de l'arquitectura picanyolesca. Per cert, aquesta posta de sol magnífica és la que m'ha estat regalada des de la meva habitació

Avui ha estat un dia tan bonic!, salvant les distàncies, crec que puc fer meva la pregària agraïda que Etty Hillesum va fer des del camp de concentració de Westerbork, la seva darrera pregària (morí a Auschwitz uns mesos més tard).

“ Estimada petita Tide:
... Aquesta tarda estava descansant en la meva llitera, quan de sobte vaig sentir que havia d’escriure això en aquest diari. T’ho envio:


Déu méu, Tu que m’has enriquit tant, deixa’m també donar a mans plenes. La meva vida s’ha convertit en un diàleg ininteromput amb tu, Déu meu, un llarg diàleg. Quan em trobo en un racó del camp de concentració, amb els peus plantats a la teva terra i els ulls elevats al teu cel, el rostre s’inunda sovint de llàgrimes, únic exutori de la meva emoció interior i de la meva gratitut. També per la nit, quan ajeguda a la llitera em recullo en Tu, Déu meu, llàgrimes de gratitut inunden a vegades el meu rostre, i aquesta és la meva pregària” (6 setembre 1943)

3 comentaris:

Sara ha dit...

Li he preguntat al meu pare si ha sentit a parlar mai d'Etty Hillesum i m'ha dit que no. Així que, com que cap dels dos en sabem res, i aquesta dona sembla tenir una història i reflexions captivadores, aquest estiu em compraré algun llibre que parli d'ella i ens el podrem llegir i comentar tota la família! ;-)

Per cert, allò que et vaig comentar de si el meu pare creia que era científic creure en Déu ell afirma que no (ups, ja veus que potser l'hauria d'escoltar més perquè vaig posar la pota). Segons ell, això és com preguntar de quin color és l'amor o de si és científic matar. No es demostrable. Creure o no és qüestió d'una racionalitat no abastada per la ciència empírica.

Un gran aplaudiment pel sol, el mar, les palmeres i tots els tipus de façanes. Ah, i un aplaudiment encara més gran pels pedruscos de formigó i les patillades!

Una abraçada

eloi ha dit...

Hola Sara!. Ja et passaré el llibre d'en Paul Lebeau sobre la Etty. No és estrany que no la conegui pq el seu diari va restar ocult fins a principis dels anys vuitanta i, per tant, fa pocs anys que comença a ser coneguda en llengua hispànica (l'original és en holandés). Una tarda genial, moltes gràcies!. Sobre el tema ciència-raó... suposo que el teu pare et podrà parlar de "les raons del cor que la raó no entén" d'en Pascal (aquest sí que és més conegut! i també era científic!)
una abraçada
eloi

Zoila ha dit...

Quina pregària més bonica! Em sóna això de "els peus tocant a terra i els ulls mirant al cel" ;)

llàgrimes d'agraïment... això és el que em va passar ahir a la pregària (hi posaré un post).

Una abraçada,