Amidaments estimatius

Ulleres de sol? Bendita la luz!

Ara que ja estem sota l’imperi de l’astre Llorenç (el Sol, li diuen Llorenç perquè a aquest sant el van “fer a la brasa”, tal qual. Per això el monestir de San Lorenzo de El Escorial també té forma de graella. És una mica heavy però així som els homes. Sinó n’esteu convençuts, llegiu “Lo bello y lo siniestro” del filòsof Eugenio Trías) i sembla que a la raça humana li hagin desparegut els ulls per suplantar-los per un instrument de vidres foscos. Diuen que donen personalitat i que ens fan més “fashions” però, què hi ha de més bonic que els ulls d’una persona, la porta de la seva ànima? “Los ojos que ves no lo són porque los ves sino porque te ven”.

Hi hauria molt a dir sobre els ulls i la mirada però, tot i que ara us posaria un munt de pregàries i cançons, m’he de moderar i us deixo amb un petit text d’en Bono i la cançó “Bendita tu luz” dels Manà i Juan Luís Guerra. M'he mirat el vídeo i paga la pena. Com en el cas dels U2 també s'hi barreja el llenguatge religiós i el de parella. Mireu als ulls de la gent. Mireu les persones! (bé, tampoc les avassalleu!, per això es va inventar també la paraula, la música i la poesia... per substituir la mirada i la comunicació).

“Ser guay puede ayudarte a negociar con la gente del mundo, pero es imposible conocer a Dios con las gafas de sol puestas. Es imposible conocer a Dios sin dejarte llevar, sin exponerte, sin mostrarse crudo. (...) He aprendido la importancia de la falsedad, la importancia de no ser sincero todo el tiempo. Tú no sabes lo que pasa detrás de esas gafas, pero te aseguro que Dios sí.” (Michka Assayas “Conversaciones con Bono”. Edit Alba. pag 74-75)