Amidaments estimatius

Prison Break, apunts “by the sideboard” (x la patilla).

Ahir a la nit vam tenir una sobredosi de “Prison Break”, una sèrie que m’han passat en DVD i que ens ha enganxat des del primer capítol. Realment és una sèrie molt bona que dóna cent voltes a les de producció casolana (“vent del pet” i similars). Ja sé que pot semblar molt frívol tot plegat, però deixeu-me fer un apunts “patilleros”.
1_ Secrets acompanyats: Només des de la confiança poden haver-hi secrets. Això es veu tant en la relació de la infermera i el protagonista, com en la relació d’altres companys de fuga i el protagonista. El secret dels dos primers és acompanyar-se en el silenci (en el no poder dir-s’ho tot), aguantar el silenci de l’altre en un amor que resta implícit (de moment); El secret dels altres és guardar una informació.
2_ Recerca de la veritat: Tant els protagonistes de dins la presó com els de fora creuen en la veritat, la inocència del germà gran encara que aquest no sigui un sant (“homo iustus et pecator” que diria en Luter). Només des d’aquí neix l’esperança i el compromís.
3_ Recerca de la llibertat: Conseqüència de l’anterior, “la veritat us farà lliures”. El protagonista sap cercar les “raons per viure” dels altres (llegir Víctor Frank “El hombre en busca de sentido”: en els camps de concentració nazis el que més valia era tenir una raó per viure). I això els uneix en una mateixa tasca.
4_ Noblesa en la dissort: El protagonista sap “comportar-se” (portar-se a un mateix... bó, oi?) i patir tota mena de dissorts. No es perd la noblesa de la persona tot i el rebaixament (llegir l’assaig de Simone Weil “El amor de Dios y la desdicha”, recollit a “A la espera de Dios”, edit. Trotta).
5_ Fer-se maledicció pels altres: El protagonista, salvant les distàncies, encarna un cert “rol crístic”, és a dir, pateix en la seva carn tot tipus de desgràcies per salvar al seu germà, el just es fa maleït per salvar als sers estimats. Això ensuma a paràbola del fill pròdig (llegiu Henri Nowen “El retorn del fill pròdig”, Edit. Claret. Jesús és el germà gran que, en sintonia amb l’amor del Pare, marxa a cercar al germà petit... només que, en aquest cas, és el germà petit qui va a cercar al germà gran).
6_ Trencament de l’esquema sacrificial: Un professor estimat de teologia (Ramon Prat) té un lema molt bó “cap persona com a moneda de canvi”. El protagonista també segueix aquesta màxima tot i que hi ha moments en que això es torna ben complicat, per exemple quan suposadament revela a la màfia el lloc on viu un testimoni protegit. El protagonista mateix no s’entén com a sacrifici sinó com aposta solidària (tot i que s’hi juga la vida).
7_ Amor > Llei: L’amor està per damunt de la llei, d’allò políticament correcte, etc.
Encara hi haurien més coses a dir (per exemple el tema de fons de la lluita per les fonts d’energia i els tripi-jocs polítics), però ho deixarem aquí... de moment!