dilluns, d’octubre 22, 2007

Aprenent de Las Vegas (i dels okupes)

Un dels llibres clàssics de l'arquitectura contemporània és "Aprendiendo de las Vegas", d'en Robert Venturi, que es dedica a analitzar i reflexionar sobre l'arquitectura, la publicitat i la significació dels edificis en un context urbà mercantilitzat. Per en Venturi l'edifici és un aparador, una gran estructura sobre la qual es projecta una imatge convenient. A tall d'exemple podriem citar la torre Agbar, el Guggenheim de Bilbao o, simplement, les llumetes de nadal que teixeixen les façanes dels grans magatzems de la ciutat.


Hi ha, però, un exemple encara més qüotidià: les bastides dels edificis que estan en restauració com és el cas de la finca on visc. Potser sense tanta reflexió, un grup d'okupes ha vist en aquesta estructura perifèrica una magnífica oportunitat per penjar-hi una pancarta i així ho van fer anit. No és que em molesti massa però m'ha fet pensar que, fet i fet, donat que nosaltres sí som els propietaris de la finca, podriem penjar també els cartells que volguèssim, no? He fet una composició piratilla amb el photosop a veure què us sembla. Crec que es distingeix prou bé la pancarta dels okupes i les pancartes virtuals. És més, penso que les façanes dels futurs temples o centres parroquials haurien de tenir en compte la possibilitat d'una "façana-aparador" mòbil. La catedral de Barcelona (i no em refereixo al Camp Nou) mai havia estat tant interessant com quan van estar restaurant la façana. Llàstima que s'hagi deixat perdre una oportunitat molt bona per experimentar en la pastoral-publicitaria.

2 comentaris:

Judith ha dit...

A mi m'ha agradat molt la idea. De fet, he estat mirant la imatge abans de llegir el text i em pensava que anava de debò!! Us animo a fer-ho...és com penjar un pòster provocatiu (p.e., aquella vinyeta teva del Pere quan deixa el negoci després de que augmenten els guanys...genial per cert) al lloc de treball (on la gent no només no és creient sinó que...què us he de dir!)
Però sempre hi ha algú que se la queda mirant...

Anònim ha dit...

Som estudiants d´humanitats i ens ha anat molt bé aquesta relació de les teories del Venturi amb els okupes, merci!